La monarquia unificada d’Israel de David i Salomó, així com tota la història bíblica d’Israel, no és més que una hàbil i elaborada construcció teòrica sorgida des dels cercles sacerdotals de Jerusalem en l’època del post-exili, i fins i tot hel·lenística. Es tracta d’un passat idealitzat. Cap text egipci en parla, no hi ha proves arqueològiques de les construccions, ni dels palaus.
Els israelites tan sols apareixen a Canaà com a grup diferenciat de manera gradual, a partir del s.XIII ane. Immediatament abans d'aquest moment no hi ha proves de la seva presència. L'arxiu trobat a Tell el-Amarna, a Egipte, descriu amb detall les condicions socials, polítiques i demogràfiques de Canaà d'aquelles dates. Canaà era una província d'Egipte, rigorosament controlada per l'administració d'aquest país..
L’esquema
del poblament de l’altiplà queda documentat: a Judà l’agricultura no va gairebé
desenvolupar-se, no es van generalitzar les plantacions d’arbres fruiters ni de
ceps degut a les males condicions de la terra. Això va influir en el fet que no
es registri un augment de la població, estant bastant aïllada fins els anys de
David i Salomó, del s XII al X ane. A Jerusalem no s’han trobat restes
importants de la ciutat al s X ane, materials datats del Bronze mitjà i l’edat
del Ferro. La Jerusalem d’aquest segle tindria l’extensió d’un llogarret de
l’altiplà. Es dedueix d’això que era improbable o impossible que fos la capital
d’un imperi que s’extenia des de la Mar Roja fins el nort de Síria.
L’arqueologia no confirma ni l’existència de la riquesa, ni l’organització
administrativa, ni el nombre de soldats necessaris per mantenir aquest imperi.
El
país a l’època de David era rural, era un típic llogarret de l’altiplà. No hi
ha rastre de tot allò necessari per al funcionament d’una monarquia:
escriptures, monuments, alfabets...
(Segons Finkelstein, I; Silberman, N.A.
La biblia desenterrada)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada