ILÍADA. Cant VIII

               

Surt el sol. Dalt de l’Olimp, Zeus mana als déus que deixin de prendre part en la guerra a favor dels uns o dels altres, i després ell baixa amb el seu carro al cim del mont Ida, des d’on pot contemplar les naus dels aqueus i la ciutat de Troia. Els troians i els argius s’enfronten tot el matí. al pic del migdia,  Zeus prepara  unes balances; a un platet hi posa el destí dels aqueus, a l’altre el dels troians; i és el destí dels aqueus, a l’altre el dels troians; i és el destí dels primers el que pesa més. Fa un gran retró i un llamp, i els aqueus més valents s’espanten i comencen a recular; només Diomedes resisteix, fa pujar el vell Nèstor al seu carro, i tots dos ataquen Hèctor, però Zeus els fa retrocedir amb un altre llamp.

            Ha arribat el moment de l’aristeia  d’Hèctor, la seva gran gesta bèl·lica; l’heroi encoratje els seus i confia que els enemics hauran de salpar aquesta mayeixa nit. Els aqueus es retiren  fins darrere les torres i la fossa que han cavat, Inspirat per Hera, Agamèmnon s’enfila a la nau d’Odisseu, que és al mig de tot, retreu als seus que siguin covards i suplica a Zeus que els salvi.Zeus l’escolta: envia una àliga amb un cervatell a les urpes, i l’àliga el deixa caure al costat de l’altar de zeus; en veure-ho els aqueus escometen amb més força . Però el sobirà dels déus també redreça el coratge dels troians. Hèctor empaita els aqueus com un gos de caça; els grecs es veuen forçats a retrocedir fins a les naus.

        Hera i Atena, compadint-se dels aqueus, volen tornar a entrar en la batalla, però Zeus les atura, enfurismat. Zeus i Hera, un matrimoni desavingut, es fan perdre la paciència mútuament. Discutint amb ella, el déu li recorda que Hèctor no pararà de fer la guerra fins que Aquil·les no torni al camp de batalla. El sobirà de l?olimp vol complir la promesa feta a Tetis.

           Llavors es pon el sol: la foscor arriba a desgrat dels troians però dóna un respir als aqueus . Hèctor reuneix els seus lluny de les naus, vora el riu, en un lloc net de cadàvers, i japensa en el combat a mort que l’endemà entaularà amb Diomedes. Encenen fogures al campament i fan guàrdia tota la nit; el camp de batalla sembla un cel estelat.

               

(Versió de Pau Sabaté)