De l’Olimp estant,
els déus han contemplat el combat. zeus burxa Hera i Atena, les defensores de
Menelau, i diu que, si tothom vol preservar la ciutat Troia, ha arribat l’hora
de permetre que el guerrer s’endugui Helena a casa. Però Hera i Atena,
ressentides amb Paris, volen que caiguin desastres sobre els troians. Després d’una
discussió matrimonial, Hera i Zeus es posen d’acord per enviar Atena perquè
animi els troians a trencar la treva jurada. La filla de Zeus, amb l’aspecte d’un
guerrer, s’endinsa entre les tropes aliades de Troia i persuadeix Pàndar de
tirar una fletxa a Menelau, prometent-li tota mena de glòries. La mateixa Atena
desvia lleugerament la fletxa perquè només faci una ferida superficial al
guerrer aqueu. Agamèmnon, enfurismat per la ruptura de la treva, proclama que
els troians en pagaran un preu altíssim: els seus caps, els seus fills i les
seves esposes. Ja somia la destrucció total de Troia.
Mentre un metge té cura de
Menelau, els troians ja avancen amb les llances; Agamèmnon encoratje els seus.
Els dos exèrcits topen amb violència, entre crits de mort i de victòria, com
dos torrents poderosos que s’ajunten per dins d’una gorja profunda.
Se succeeixen les escenes
detallades de batalla: Antíloc mata el troià Equerol, que cau com una torre.
Quan l’abant Elefènor, aliat dels troians, intenta recuperar-ne el cadàver,
Agènor el fereix mortalment a les costelles, i aleshores s’entaula el combat
per apoderar-se d’aquest segon cadàver.
Com en tot el poema, cada exèrict vol recuperar els morts per evitar que l’enemic
els ultratgi. Després Aiant de Telamó mata el jove Simoïsi, que es desploma com
un pollancre talat; un fill de Príam, Àntif, abat Leucos, un company d’Odisseu,
mentre arrossega un cadàver. Odisseu s’hi torna, però encerta un altre fill de
Príam, el bastard Democoont.
Atemorits, els troians reculen.
El déu Apol·lo els encoratja a lluitar i els recorda que Aquil·les no pren part
en la batalla, mentre la deesa Atena, que rep el sobrenom obscur de Tritogenia,
esperona els aqueus. Es reprenen els combats: el camp queda cobert de cadàvers,
estirats bocaterrosa.
(Versió de Pau Sabaté)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada