L'ODISSEA. Cant XI

   

 La nau s'endinsa a l'0ceà, el riu que envolta la terra, i arriba al país dels cimmeris, una terra sumida en una penombra perpetua. Odisseu, amb l'ajuda de dos companys, s'afanya a acomplir el ritual que li ha manat Circe: degolla dues ovelles i en recull la sang en un clot. Els esperits dels morts hi acudeixen de seguida però l'heroi, espasa en mà, evita que s'hi acostin abans que en begui Tiràsias. El primer esperit d'acudir és el d'Elpànor, que demana un funeral. Després hi acudeix l'esperit de la mare d'Odisseu, Anticlea, que ha mort consumida per la pena de l'absência del fill; l'heroi no pot contenir les llàgrimes perô, així i tot, no la deixa acostar-se a la sang.

    Finalment, arriba l'alé de Tirèsias, beu sang i detalla a Odisseu la continuació del viatge. Li explica, també, què haurà de fer per congraciar-se amb Posidó després d'aconseguir tornar a casa. Un cop hagi dut a terme tot el que li mana l'endeví, tindrà una vida plàcida í un regne feliç, fins que li arribi una mort vinguda del mar. Odisseu encara vol saber una altra cosa: com parlar amb la seva mare. Seguint les indicacions de Tirèsias, deixa que begui sang i, d'aquesta manera, recobri la consciência. El retrobament és emocionant i també permet que Odisseu sàpiga alguna cosa més de la situació a Ítaca, a part del que li ha explicat Tirèsias: Penèlope no té intenció de tornar-se a casar, si ho pot evitar, i el seu pare Laertes se n'ha anat al camp a menar una vida pobra. Després de la mare, Odisseu veu desfilar una corrua de dones il•lustres de l'antigor, entre les quals l’àvia i la mare de Nèstor.

Odisseu fa una pausa i recorda als feacis que és hora d'anar a dormir; ells resten meravellats pel seu relat. Alcínous li prega que continui i li demana que li expliqui si va veure algun dels seus companys de la guerra de Troia. Odisseu reprên Ia história i relata Ila conversa amb Agamèmnon, que està ple d'amargor per haver mort víctima de la traició de la seva dona, i amb Aquil·les, que revela amb la lucidesa descarnada que ja el caracteritza a la Ilíada que no hi ha cosa que desitgi més que tornar a viure. Odisseu l'anima explicant-li les gestes del seu fill Neoptòlem (a qui ja havíem trobat al cant IV com a gendre de Menelau). El rei d'Ítaca encara veu un tercer antic company d'armes, Aiant de Salamina, que s'havia suicidat després que l'exèrcit grec lliurés les armes d'Aquil•les, un cop mort el gran heroi, a Odisseu i no a ell. Odisseu el saluda però l'heroi, ressentit, no li dirigeix Ia paraula.

El rei d'Ítaca encara veu uns quants estadants il•lustres més del món dels morts, entre els quals Héracles, que el saluda amb efusivitat. Finalment, per por que aparegui l'esperit de la Medusa, el monstre que convertia en pedra amb Ia mirada, l'heroi s'afanya a tornar a la nau, que salpa de seguida.                                                                                         Versió Pau Sabaté.Il·lustrat amb CHAT GPT

L'agricultura neolítica: un experiment amb riscos

Sempre ens han dit que la invenció de l'agricultura va ser un gran progrés històric. Però les darreres recerques ens plantegen que va ser un experiment perillós per als primers europeus

Durant el setè mil·lenni aNE, el Creixent Fèrtil i Europa van patir un col·lapse demogràfic o una gran reestructuració d’assentaments. Quan l’agricultura dels cereals va viatjar des del sud-oest d’Àsia cap al centre d’Europa, va patir molts canvis. Al Pròxim Orient es conreaven tres tipus de blat, dos d’ordi i cinc de llegums. En canvi, a Europa Central la dieta es va tornar més monòtona i uniforme: els jaciments arqueològics només mostren un parell de tipus de blat i llegums. Les planes europees oferien poques oportunitats per aconseguir nous recursos, i els horts depenien de poques varietats.

Per als primers agricultors europeus, tot es reduïa a una sola xarxa alimentària: els cereals alimentaven la comunitat, i els residus (com la palla) servien de farratge pel bestiar o per construir cases de tova. Aquests poblats neolítics s'assemblaven molt a les societats rurals de segles posteriors.

Tanmateix, el sistema era fràgil. Es va veure debilitat per saquejos exteriors, manca de mà d'obra, esgotament del sòl, malalties i males collites, en una xarxa de comunitats poc disposades a l'ajuda mútua. L’agricultura al Neolític no era un èxit garantit: era un experiment que podia fracassar, i de vegades ho feia.

Imatge generada per Gemini IA

 

L'ODISSEA. Cant X

La flota arriba a l'illa d'Èol, que governa els vents, a qui Odisseu troba banquetejant amb els seus fills. Èol respon favorablement a la deman d’ajuda de l'heroi i li lliura un odre amb tots els vents contraris tancats a dins, mentre que fa bufar només el que portarà l'heroi a Ítaca. A les envistes de l'illa, Odisseu s'adorm i els seus homes murmuren: estan convençuts que dins de l'odre hi ha un tresor que ha donat Èol a Odisseu i que el seu rei es vol quedar per a ell sol. Quan l'obren per comprovar-ho, els vents surten tots de cop i s'emporten les naus mar enllà, lluny de la terra paterna que havien tingut tant a la vora. La flota acaba tornant al pais d'Èol, però quan Odisseu demana ajuda per segona vegada i explica què ha passat, el governant dels vents, convençut que aquell home s'ha guanyat l'odi dels déus, el fa fora. Odisseu s’ha de tornar a fer a la mar sense els vents a favor.

Al cap de set dies, la flota arriba al pais dels lestrigons i recala dins del port de la seva ciutat, Portallunya, Ilevat de la nau d'Odisseu que per prudència la fondeja fora de la boca estreta del port. Lestigònia és el pais del sol perpetu i l'habita una raça de gegants, com poden comprovar els companys que envia Odisseu a explorar. Quan els enviats arriben al palau reial, Antifates, el rei dels lestrigons, se’ls vol menjar, però els homes d'Odisseu se n'escapen corrents. El rei dona l'alarma i els lestrigons ataquen els companys d'Odisseu tirant roques enormes a la flota recalada al port, que queda totalment destruïda, i capturen els homes per menjar-se'ls. La nau d'Odisseu, gràcies al fet d'haver recalat fora del port, és l'ûnica que se'n salva. Aquesta única nau supervivent, amb Odisseu a bord, arriba a una illa boscosa on viu Circe, filla del Sol. Odisseu l'explora i hi veu fum; en tornar de l'exploració, caça un cérvol per atzar i el comparteix amb els seus homes, a qui avisa que demà hauran d'anar a veure qui viu a l'illa. L'endemà, la partida d'exploració arriba al palau de Circe, guardat per unes feres manses. La deessa convida els homes a passar i els tracta amb amabilitat perà, amb les seves arts màgiques, els converteix en porcs i els tanca a la cort.

Un dels homes, Euríloc, ha desconfiat de la invitació de Circe i s'ha quedat fora del palau, i ara corre a dir a Odisseu què ha passat. L'heroi s'arma de coratge i es dirigeix al palau de Circe, però pel camí es troba el déu Hermes, que li revela un antídot per resistir als encanteris de la deessa. Odisseu segueix els consells d'Hermes i aconsegueix que Circe no l'embruixi. La deessa, veient que no pot vèncer l'heroi, hi segella una aliança allitant-se amb ell. Un cop conclosa l'aliança, els companys són retornats a la forma humana.

Al cap d'un any de vida regalada, els companys d'Odisseu li recorden que un moment o altre han de tornar a casa. Odisseu comunica a Circe la intenció de partir i li demana de quina manera poden tornar. La deessa li revela que, per saber-ho, l'heroi haurà de viatjar fins al món dels morts i consultar l'alè, l'esperit, de Tiresias, el famós endeví de Tebes.

 

L'endemà, Odisseu desperta els companys exhortant-los a salpar. Enmig de les presses, el més jove de tots, Elpànor, cau del terrat on dormia i es trenca el coll. Quan té la resta d'homes reunits, Odisseu els anuncia cap a on navegaran. La tripulació és presa del desànim..

L'ODISSEA. Cant 9

    L'hoste respon la pregunta i revela, per fi, qui és: Odisseu fill de Laertes, d'Ítaca, un home de gran fama i de molts sofriments. L'heroi comença a narrar, en restrospectiva, les aventures que ha passat des que va salpar de les ruines de Troia fins a arribar a l'illa de Calipso. La narració s'estén al llarg de quatre cants, amb una petita interrupci6 a l'onzè.

Al cap de poc de salpar de Troia, la flota d'Odisseu pren i saqueja la ciutat d'Ísmar, al pais dels cícons. El consell d'Odisseu de tornar a salpar immediatament és desobeït. L'endemå, els cícons de la rodalia contraataquen i Odisseu i els seus companys s'han de retirar amb moltes baixes. Després de fer el dol pels companys, la flota continua el cami cap a Ítaca però al tempestuós cap de Malea, a l’ex-trem sud-est del Peloponnés, els vents l'extravien fins als paisos de fantasia on tindran lloc la resta d'aventures.

La flota toca terra al pais dels lotòfags, els menjalotus, que s'alimenten d'una flor meravellosa que fa oblidar la familia i la terra paterna. Uns homes d'Odisseu sucumbeixen als efectes de l'aliment dels hospitalaris lotòfags però els altres companys se'ls emporten a la força cap a les naus i la flota torna a salpar.

La següent escala ens endinsa encara més en aquest món de fantasia, que es torna perillós. Odisseu i els seus homes desembarquen en una illa situada enfront del país dels ciclops, gegants d'un sol ull, inhòspits i insociables, que viuen sense lleis i sense temor dels déus. Odisseu porta la seva nau fins a la costa i l'explora amb els seus homes. Aviat fan cap al coval de Polifem, un pastor que demostra un apetit considerable per la carn humana. La presa d'Ísmar es revelarà providencial: Odisseu n'ha portat un vi excel•lent que fa servir per adormir profundament el cíclop i buidar-li l'únic ull amb una estaca. Odisseu i els seus companys supervivents aconsegueixen fugir de la cova del monstre arrapats al ventre de les ovelles del seu ramat i arribar a la nau, perà Odisseu, que s'ha fet passar per un tal Ningú com a estratagema, no pot evitar vantar-se de la gesta i cridar el seu nom al gegant cec. Polifem, que no ha aconseguit tocar la nau amb les roques que hi ha tirat, demana al seu pare Posidó que Odisseu no torni a casa o, en cas que hi hagi de tornar, que sigui al cap dels anys, amb els companys perduts i a la nau d'algú altre. Posidó escolta la pregària. La nau d'Odisseu es reuneix amb la resta de la flota i els homes aprofiten el ramat que han pres al cíclop per fer un banquet. L'endemà, reprenen Ia navegació.

Versió Pau Sabaté. Il·lustrat amb CHAT GPT

 

L'ODISSEA. Cant 8

     Es fa de dia i Alcínous ordena que s'enllesteixin els preparatius de la nau que ha de portar l'hoste al seu país i que se celebri un banquet espléndid en honor seu amb la presencia del cantor Demòdoc. El cantor, que és cec, arriba a palau guiat per un herald i comença a cantar sobre un episodi de la guerra de Troia: la baralla entre Aquil·les i Odisseu. En sentir cantar sobre la seva  vida passada, l'heroi no pot contenir les Ilàgrimes i plora tapant-se la cara amb la capa. Alcínous es fixa en les llàgrimes del seu hoste i, sense dir-ne res, convida els comensals a acabar el banquet i sortir de palau per presenciar un seguit de competicions atlétiques. El jovent feaci (un reguitzell de noms mariners) s'aixeca de taula per participar a les proves.

Després de la cursa, la lluita, el salt i la boxa, Laodamant, fill d'Alcínous, proposa a Odisseu que hi participi. El foraster refusa amb modèstia la proposta, cosa que li val el menyspreu d'Euríal, un dels joves més destacats. Odisseu, picat d'amor propi, agafa un disc molt pesant i el tira ben Iluny, just per damunt de la gentada dels feacis, que ha d'acotar el cap. Atena, disfressada d'àrbitre, canta la marca i Odisseu rebla el gest afirmant que, si bé és més feble que els homes d’antic i està baldat pel naufragi, no és menys que cap dels presents. Alcínous, conciliador, treu ferro a les paraules d'EuríaI, reconeix el valor d'Odisseu i convida elsjoves feacis a fer una demostració d'un art en qué, com a poble donat a la bona vida, excel•leixen: la dansa. De seguida s'aplana un tros de terreny i es fa venir Demôdoc. Els joves ballen al compàs de la lira mentre el vell cec canta la história dels amors il•licits d'Ares i Afrodita i de com el marit d'ella, Hefest, déu de la forja, els va descobrir i posar en evidència.

La dansa s'acaba amb un duet entre dos fills d'Alcinous, Laodamant i Hali, i Odisseu reconeix, impressionat, que els feacis son uns balladors excepcionals. Alcínous, sempre amatent, procura per l'honor del seu hoste també en l'aspecte material: els princeps feacis, ell inclòs, faran cadascú un present a Odisseu, i Euríal també, per fer-hi les paus. Mentre els heralds van a buscar els obsequis, Eurial i Odisseu es reconcilien de bona gana.

La comitiva es trasllada de nou a palau, on Odisseu rep el regal d'Alcinous de mans d'Arete i rep, també, un bany. Quan surt de la banyera, net i mudat, es troba Nausica. Salvadora i salvat es diuen un adeu breu però sentit. L'heroi s'asseu al banquet del vespre i elogia Demòdoc, honrant-lo amb un tall de carn escollit, i li demana que canti la història del cavall de Troia, idea d'Odisseu i Obra d'Epeu. Demòdoc comença a cantar la història i Odisseu torna a plorar. Alcínous, aquesta vegada, no s'està d'intervenir-hi i li pregunta qui és i per què plora quan sent cantar històries de Troia.

Versió Pau Sabaté. Il·lustrat amb CHAT GPT