L'ODISSEA. Cant 6

  

   Mentre Odisseu reposa amagat sota Ia mata doble, Atena se'n va a la vila dels feacis, els habitants de Ia terra on ha anat a parar el nosheroi. La deessa inspira un somni a Nausica, Ia filla d'Alcínous i Arete, els reis d'aquell país. EI somni Ia convenç de Ia urgência de rentar tota Ia roba per tenir-la a punt per al dia que es casi: Nausica no és una nena, és una noia molt jove que fa poc que és casadora. La princesa es desperta i demana al seu pare que Ia deixi anar al riu a rentar Ia roba en companyia de les serventes. Alcínous li ho concedeix i les noies emprenen el camí.

Resulta que el riu on renten Ia roba és el mateix que, unes hores abans, ha acollit el nàufrag Odisseu. Quan han acabat de rentar, mentre esperen que Ia roba s'eixugui, Ia princesa i les serventes es posen a jugar a pilota. Hi ha un moment que Ia pilota cau al riu i totes fan un crit. De l'enrenou, Odisseu es desperta. Surt de l'amagatall tapant-se Ia nuesa com pot i suplica a Nausica que l'ajudi. Totes les noies han fugit esperitades en veure el nàufrag, però Nausica s’ha quedat quieta amb valentia, n'ha escoltat Ia súplica i, disposada a ajudar-lo, li respon amb paraules amables i calma el terror de les serevntes. Per ordre de Ia princesa, les noies ofereixen menjar i beure a l’estranger i es disposen a banyar-lo per Ilevar-li Ia salmorrq, gest que Odisseu rebutja per rentar-se ell tot sol al riu. Un cop Un cop banyat i vestit amb roba neta, el foraster té un aspecte remarcable que no passa desapercebut a Nausica. La princesa li dona instruccions: no els han de veure arribar junts perquê Ia gent murmurarà.

Més val que Odisseu segueixi la comitiva però que, a les envistes de la vila, s'aturi i esperi una estona fins que calculi que la princesa i les serventes ja han arribat. Aleshores serà el moment d'entrar i de suplicar acollida a la mare de Nausica, la reina Arete.

Tot es fa com diu Nausica. A les envistes de la vila i a entrada de fosc, Odisseu espera en un bosc sagrat d'Atena, la seva protectora, que la comitiva acabi d'arribar a palau. En aquest moment d'impàs i abans de l'instant decisiu, prega a la deessa breument, perà amb fervor, que l'ajudi.

                                            Versió Pau Sabaté. Il·lustrat amb CHAT GPT

L'ODISSEA. Cant 5

Atena posa en marxa la segona part del seu pla i això ens fa canviar completamet d'escenari. Zeus envia Hermes, el missatger dels déus, a l’illa de Calipso. La nimfa li dona bona acollida i Hermes li explique ha de deixar que Odisseu se'n vagi. Calipso, indignada, atribueix l’ordre a l'enveja dels déus, però malgrat tot obeeix. Se'n va a trobar l’heroi, que plora mirant el mar, consumit d'enyorança, i li di un que el deixarà partir i que l'ajudarà a construir una embarcaciô rudimentària per travessar les aigües. Després de passar la nit junts, Odfisseu comença a construir el rai, que té enllestit al cap de quatre dies. Al que fa cinc, s'embarca. 

    Després de divuit dies de navegaciô, Odisseu arriba a les envistes d’una terra habitada: el pais dels feacis. Just llavors, Posidô torna de la seva llarga absència entre els etiops i el veu al mig del mar. Sembla que l'arribada al pais dels feacis està destinada a posar fi als 'errabundejos d'Odisseu, i Posidô, que ho sap, intenta impedir-la: desencadena una tempesta que castiga durament l'embarcaciô preprecària d’Odisseu. L'heroi rep l'ajuda de la deessa Leucòtea (abans, una mortal de nom Ino), que li dona un vel que el salva d'ofegar-se. De tota manera, acaba perdent el rai i surant desemparat al mig del mar i, en aquest punt, Posidó el deixa a la mercè de les ones. Atena intervé Ileument per frenar la tempesta i encalmar les aigües.

    Al cap de tres dies de surar a la deriva, Odisseu arriba finalment a Esquèria, el pais dels feacis. Després de fracassar en un primer inent de tocar terra en una costa escarpada, acaba trobant un litoralmés amable en la desembocadura d'un riu. Odisseu, baldat, diu una pregària de súplica al déu del riu, que l'acull benignament en el seu corrent encalmat. El nàufrag es deslliga el vel i el torna a Leucòtea deixant que el corrent del riu el porti fins al mar, i cerca un refugi per passar la nit. El troba sota un matoll doble, d'ullastre i olivera. Odisseu s'adorm sota el matoll, en un matalàs de fulles seques, exhaust perà amb la vida encara encesa.

Versió Pau Sabaté. Il·lustrat amb CHAT GPT

L'ODISSEA. Cant 4

Telèmac i Pisistrat arriben a Esparta, al pais de Lacedèmon. Hi troben un convit de noces, perquè Menelau casa la filla que va tenir amb Helena, Hermione, amb Neoptòlem, el fill ďAquil•les, i al mateix temps també casa un fill bord, Megapentes, amb una noble espartana. Tot i que té la casa plena de gent, Menelau acull esplèndidament els forasters i els fa participar del convit. Aixi com la religiositat caracteritzava el palau de Nèstor, el tret més conspicu del de Menelau és el luxe, que Telèmac i Pisístrat admiren. El rei ďEsparta, però, els desenganya: ha hagut de patir molt per tornar a casa i tenir tota aquella riquesa que, al capdavall, no li pot fer oblidar les penes que ha passat. El que mćs pena li fa, perô, ćs el cas ďOdisseu que no sap ningú què se n'ha fet. Telèmac vessa una llàgrima i Menelau no gosa preguntar.

Apareix Helena, en tota la seva esplendor, i es posa a filar al costat del marit. Tots dos comenten la semblanęa del jove foraster amb Odisseu, i Pisístrat aprofita ľocasió per revelar qui són. Això dona ocasió a Menelau ďexpressar amb vehemència el seu enyor per Odisseu, cosa que desferma el plor general, i a Pisístrat de recordar la mort del seu germă Antiloc a la guerra de Troia. Menelau recupera la serenor i recomana continuar el sopar. Helena tira a la beguda una droga que fa oblidar les penes i ella i Menelau recorden dues anecdotes de Ia guerra que exemplifiquen el caràcter astut i resolut ďOdisseu. Després ďaixò, tothom se'n va a dormir.

L'endemà Telémac torna a demanar notícies del pare. Menelau en té i li explica com les ha aconseguides. A Egipte, va interrogar a Ia força el déu marí Proteu per saber com podia tornar a casa, i també li va demanar què se n'havia fet, dels seus antics companys d'armes. Proteu li va explicar com tornar i li va revelar el destí funest de dos capitans destacats: Ia mort en mar d'Aiant, fill d'Oileu, i l'assassinat d'Agamèmnon, germà de Menelau, a mans d'Egist. També li va fer saber, però, que Odisseu era viu, retingut a l'illa de Calipso. Finalment, Proteu va revelar a Menelau que, pel fet de ser gendre de Zeus (Helena n'és filla), el seu destí no seria Ia mort, sinó Ia vida immortal a l'Elisi, un Iloc paradisíac als confins de Ia terra.

Telèmac, informat de tot això, manifesta una certa ànsia de partir i Menelau li promet uns regals d'hostatgia esplèndids. Després, de sobte, l'escena canvia i tornem a ser a Ítaca, al palau d'Odisseu, on els pretendents, que s'entretenen jugant al pati, s'assabenten de l'absència de Telêmac. Antínous proposa parar-li una emboscada en un estret de mar per on calculen que passarà de tornada i Ia resta de pretendents hi està d'acord.

L'herald Medont, fidel a Penèlope, els ha sentit complotar i corre a informar-ne Ia mestressa. Penèlope, que no sabia res de l'absència del seu fill, es desespera en sentir que els pretendents el volen matar i esclata en plors i laments, acompanyada de les serventes. Una, Ia dida Euriclea, li aconsella que pregui a Atena que salvi Telèmac; Penèlope li fa cas. Els pretendents, mentrestant, preparen una nau per anar a emboscar el seu fill.

Esgotada per Ia commoció, l'esposa d'Odisseu s'adorm. Atena li envia un somni: hi apareix Íftime, germana de Penèlope, casada a Ia Ilunyana Feres de Tessàlia (diferent de Ia Feres de Messènia on Telèmac i Pisístrat han fet nit), que li assegura que Telèmac té Ia protecció d'Atena i no patirà cap mal. Penèlope li demana per Odisseu, però Íftime no n'hi vol parlar. Malgrat tot, es desperta reconfortada. Els pretendents, mentrestant, naveguen fins a l'illot de l'Estrella, en un pas estret de mar, i s'hi amaguen esperant Telèmac. 

                                                                                                                        Versió Pau Sabaté. Il·lustrat amb CAHT GPT 

L'ODISSEA. Cant 3

Després de navegar tota la nit, Telèmac i Atena, sempre sota l'aspecte de Mèntor, arriben a Pilos, a Ia costa sud-occidental del Peloponnès. Es el reialme de Nêstor, un heroi ancià i loquaç que, segons Ia Ilíada (on destaca com a conseller dels aqueus i també per l’afició a rememorar histàries de joventut), ha viscut tres generacions d'homes. A Ia platja es troben un gran sacrifici de toros al déu Posidó presidit per Nèstor mateix i els seus fills, que els acullen i els conviden a seure al banquet i a honorar el déu del mar una libació de vi (ritual que compleix, irònicament, Atena). Quan han acabat de menjar, Nèstor els demana qui són. Telémac es presenta i pregunta pel pare. Nèstor, commogut, rememora el seu retorn de Troia i detalla els noms dels comandants aqueus que que també han pogut tornar. Esmenta, també, el cas d'Agamèmnnon, venjat finalment per Orestes. La conversa segueix per camí: Telàmac bé voldria eliminar els pretendents però no se’n veu capaç tot sol, i el seu pare és impossible que torni. Atena/ Mèntor no s'està de comentar, com ja ha fet al cant I sota l'aparença de Mentes, que encara hi ha esperança i que els déus encara fer que acabi per tornar. Telàmac, Ilavors, demana a Nèstor com va morir exactament Agamàmnon i com és que el seu germà Menelau no va defensar-lo, i el vell sobirà de Pilos li ho explica fil per randa. Li ofereix, també, un carro de cavalls i el guiatge del més jove dels seus fills, Pisístrat, per anar al palau de Menelau a continuar la cerca de notícies.

 Versió Pau Sabaté. Il·lustrat amb CAHT GPT

L'ODISSEA. Cant 2

  Es fa de dia. Telèmac es Ileva i convoca l'assemblea del poble d'itaca, on exposa els seus greuges i exigeix als pretendents que se'n vagin de casa seva. Antinous, però, que és un dels pretendents més estacats, li replica i li recorda l'estratagema amb què Penèlope els ha tingut enganyats durant tant de temps: prometre'ls que decidiria amb qui es casaria quan acabés de teixir la mortalla de Laertes, el pare d'Odisseu. De nits, però, Penèlope desfeia el que havia teixit de dia. L'engany va durar tres anys, fins que va ser descobert. L'ocupació del palau per part dels pretendents, segons Antinous, està plenament justificada.

    Telèmac només pot replicar intentant apel•lar al sentit de la justicia d'aquells homes i desitjant que, si continuen cometent abusos, un dia ho paguin amb la vida. Aquest desig va seguit d'un auguri: unes àligues que es barallen en ple vol. Pren la paraula l'endevi Haliterses, que afirrna que aquell averany no augura res de bo als pretendents i els prega que reconsiderin la seva conducta. L'altre pretendent destacat, Eurimac, desqualifica el vell endeví amb una arrogància considerable.

    Telèmac, Ilavors, anuncia la intenció d'emprendre un viatge per recollir informació sobre Odisseu i demana una tripulació per poder-lo dur a terme: cal assegurar-se que el rei és mort per permetre que Penèlope es casi amb un altre home. Mèntor, vell amic d'Odisseu intervé per expressar la seva indignaciô amb els abusos dels pretendents i amb la conformitat submisa que demostren els itaquesos. Un tercer pretendent, Leodes, desdenya tant les paraules de Méntor com la intenció de Telèmac d'emprendre el viatge i dissol l'assemblea de manera displicent.

    Telémac se'n va a la vora del mar a pregar a la divinitat que l'havia visitat el dia abans que l'ajudi. Atena acudeix amatent i, amb l'aparença de Màntor, li dona consells per emprendre el viatge en secret, malgrat l'oposició dels pretendents. Telèmac segueix els consells divins i, amb la complicitat de la vella dida Euriclea, aconsegueix fer-se a la mar d'amagat dels pretendents i també de la mare. Comença l'aventura.

Versió Pau Sabaté. Il·lustrat amb CAHT GPT