L'ODISSEA. Cant 8

     Es fa de dia i Alcínous ordena que s'enllesteixin els preparatius de la nau que ha de portar l'hoste al seu país i que se celebri un banquet espléndid en honor seu amb la presencia del cantor Demòdoc. El cantor, que és cec, arriba a palau guiat per un herald i comença a cantar sobre un episodi de la guerra de Troia: la baralla entre Aquil·les i Odisseu. En sentir cantar sobre la seva  vida passada, l'heroi no pot contenir les Ilàgrimes i plora tapant-se la cara amb la capa. Alcínous es fixa en les llàgrimes del seu hoste i, sense dir-ne res, convida els comensals a acabar el banquet i sortir de palau per presenciar un seguit de competicions atlétiques. El jovent feaci (un reguitzell de noms mariners) s'aixeca de taula per participar a les proves.

Després de la cursa, la lluita, el salt i la boxa, Laodamant, fill d'Alcínous, proposa a Odisseu que hi participi. El foraster refusa amb modèstia la proposta, cosa que li val el menyspreu d'Euríal, un dels joves més destacats. Odisseu, picat d'amor propi, agafa un disc molt pesant i el tira ben Iluny, just per damunt de la gentada dels feacis, que ha d'acotar el cap. Atena, disfressada d'àrbitre, canta la marca i Odisseu rebla el gest afirmant que, si bé és més feble que els homes d’antic i està baldat pel naufragi, no és menys que cap dels presents. Alcínous, conciliador, treu ferro a les paraules d'EuríaI, reconeix el valor d'Odisseu i convida elsjoves feacis a fer una demostració d'un art en qué, com a poble donat a la bona vida, excel•leixen: la dansa. De seguida s'aplana un tros de terreny i es fa venir Demôdoc. Els joves ballen al compàs de la lira mentre el vell cec canta la história dels amors il•licits d'Ares i Afrodita i de com el marit d'ella, Hefest, déu de la forja, els va descobrir i posar en evidència.

La dansa s'acaba amb un duet entre dos fills d'Alcinous, Laodamant i Hali, i Odisseu reconeix, impressionat, que els feacis son uns balladors excepcionals. Alcínous, sempre amatent, procura per l'honor del seu hoste també en l'aspecte material: els princeps feacis, ell inclòs, faran cadascú un present a Odisseu, i Euríal també, per fer-hi les paus. Mentre els heralds van a buscar els obsequis, Eurial i Odisseu es reconcilien de bona gana.

La comitiva es trasllada de nou a palau, on Odisseu rep el regal d'Alcinous de mans d'Arete i rep, també, un bany. Quan surt de la banyera, net i mudat, es troba Nausica. Salvadora i salvat es diuen un adeu breu però sentit. L'heroi s'asseu al banquet del vespre i elogia Demòdoc, honrant-lo amb un tall de carn escollit, i li demana que canti la història del cavall de Troia, idea d'Odisseu i Obra d'Epeu. Demòdoc comença a cantar la història i Odisseu torna a plorar. Alcínous, aquesta vegada, no s'està d'intervenir-hi i li pregunta qui és i per què plora quan sent cantar històries de Troia.

Versió Pau Sabaté. Il·lustrat amb CHAT GPT

L'ODISSEA. Cant 7

  

   Sausica i les serventes arriben a palau. Odisseu, per la seva banda calcula amb encert que ja hi són i abandona el seu refugi provisional. Atena, amatent, el fa invisible perqué no el vegi ningú abans d’arribar al palau i se li apareix, amb aspecte de jove feàcia, per indicar-li el camí i donar-li senyes del país on es troba. Un cop fet això la deessa se'n va al seu temple d'Atenes i Odisseu entra al palau d’Alcínous. Hi troba un estatge esplendorós, de fantasia. Després de passar l'hort, on tot l'any creix de tot, entra a la sala, plena de convidats. Gràcies a la invisibilitat que li ha conferit Atena, la travessa sense que el vegi ningú fins a arribar als genolls d'Arete, que abraca en gest de súplica. Llavors es dissipa la boira divina i Odisseu, ja visible, suplica a la reina que el faci tornar a casa a bord d'una de les seves naus. Un cop dita la súplica, Odisseu s'asseu a la cendra de la esperant resposta.

Els feacis, enmig d'aquella sorpresa enorme, no s'obliden del deure de l‘hospitalitat. Alcínous mateix dona la mà al foraster per fer-lo aixecar de la cendra i fa que li serveixin menjar i beguda. Acte seguit, anuncia que l'endemà reuniran els ancians de la vila i oferiran un banquet en honor del foraster i que, després d'honorar-lo, faran el que els demana i l'enviaran al seu país. Els convidats ho aproven se’n van cadascú a casa seva.

Quan Alcínous i Arete es queden sols amb Odisseu, es permeten començar a fer-li preguntes. La reina ha observat que el foraster porta una roba teixida a casa seva. L'heroi li explica les seves aventures des de la partida d'Ogígia, l'illa de Calipso, fins a arribar al país dels feacis, inclòs l'encontre amb Nausica i com la princesa l'ha acollit i ajudat. Alcínous, satisfet, rebla la promesa: les naus dels feacis són màgiques, poden anar i tornar en un sol dia fins i tot de les terres més llunyanes, i ells, els feacis, es dediquen sovint a fer arribar la gent al seu país. Després d'aquestes paraules de confort, tothom se'n va a dormir.

Versió Pau Sabaté. Il·lustrat amb CHAT GPT

 

L'ODISSEA. Cant 6

  

   Mentre Odisseu reposa amagat sota Ia mata doble, Atena se'n va a la vila dels feacis, els habitants de Ia terra on ha anat a parar el nosheroi. La deessa inspira un somni a Nausica, Ia filla d'Alcínous i Arete, els reis d'aquell país. EI somni Ia convenç de Ia urgência de rentar tota Ia roba per tenir-la a punt per al dia que es casi: Nausica no és una nena, és una noia molt jove que fa poc que és casadora. La princesa es desperta i demana al seu pare que Ia deixi anar al riu a rentar Ia roba en companyia de les serventes. Alcínous li ho concedeix i les noies emprenen el camí.

Resulta que el riu on renten Ia roba és el mateix que, unes hores abans, ha acollit el nàufrag Odisseu. Quan han acabat de rentar, mentre esperen que Ia roba s'eixugui, Ia princesa i les serventes es posen a jugar a pilota. Hi ha un moment que Ia pilota cau al riu i totes fan un crit. De l'enrenou, Odisseu es desperta. Surt de l'amagatall tapant-se Ia nuesa com pot i suplica a Nausica que l'ajudi. Totes les noies han fugit esperitades en veure el nàufrag, però Nausica s’ha quedat quieta amb valentia, n'ha escoltat Ia súplica i, disposada a ajudar-lo, li respon amb paraules amables i calma el terror de les serevntes. Per ordre de Ia princesa, les noies ofereixen menjar i beure a l’estranger i es disposen a banyar-lo per Ilevar-li Ia salmorrq, gest que Odisseu rebutja per rentar-se ell tot sol al riu. Un cop Un cop banyat i vestit amb roba neta, el foraster té un aspecte remarcable que no passa desapercebut a Nausica. La princesa li dona instruccions: no els han de veure arribar junts perquê Ia gent murmurarà.

Més val que Odisseu segueixi la comitiva però que, a les envistes de la vila, s'aturi i esperi una estona fins que calculi que la princesa i les serventes ja han arribat. Aleshores serà el moment d'entrar i de suplicar acollida a la mare de Nausica, la reina Arete.

Tot es fa com diu Nausica. A les envistes de la vila i a entrada de fosc, Odisseu espera en un bosc sagrat d'Atena, la seva protectora, que la comitiva acabi d'arribar a palau. En aquest moment d'impàs i abans de l'instant decisiu, prega a la deessa breument, perà amb fervor, que l'ajudi.

                                            Versió Pau Sabaté. Il·lustrat amb CHAT GPT

L'ODISSEA. Cant 5

Atena posa en marxa la segona part del seu pla i això ens fa canviar completamet d'escenari. Zeus envia Hermes, el missatger dels déus, a l’illa de Calipso. La nimfa li dona bona acollida i Hermes li explique ha de deixar que Odisseu se'n vagi. Calipso, indignada, atribueix l’ordre a l'enveja dels déus, però malgrat tot obeeix. Se'n va a trobar l’heroi, que plora mirant el mar, consumit d'enyorança, i li di un que el deixarà partir i que l'ajudarà a construir una embarcaciô rudimentària per travessar les aigües. Després de passar la nit junts, Odfisseu comença a construir el rai, que té enllestit al cap de quatre dies. Al que fa cinc, s'embarca. 

    Després de divuit dies de navegaciô, Odisseu arriba a les envistes d’una terra habitada: el pais dels feacis. Just llavors, Posidô torna de la seva llarga absència entre els etiops i el veu al mig del mar. Sembla que l'arribada al pais dels feacis està destinada a posar fi als 'errabundejos d'Odisseu, i Posidô, que ho sap, intenta impedir-la: desencadena una tempesta que castiga durament l'embarcaciô preprecària d’Odisseu. L'heroi rep l'ajuda de la deessa Leucòtea (abans, una mortal de nom Ino), que li dona un vel que el salva d'ofegar-se. De tota manera, acaba perdent el rai i surant desemparat al mig del mar i, en aquest punt, Posidó el deixa a la mercè de les ones. Atena intervé Ileument per frenar la tempesta i encalmar les aigües.

    Al cap de tres dies de surar a la deriva, Odisseu arriba finalment a Esquèria, el pais dels feacis. Després de fracassar en un primer inent de tocar terra en una costa escarpada, acaba trobant un litoralmés amable en la desembocadura d'un riu. Odisseu, baldat, diu una pregària de súplica al déu del riu, que l'acull benignament en el seu corrent encalmat. El nàufrag es deslliga el vel i el torna a Leucòtea deixant que el corrent del riu el porti fins al mar, i cerca un refugi per passar la nit. El troba sota un matoll doble, d'ullastre i olivera. Odisseu s'adorm sota el matoll, en un matalàs de fulles seques, exhaust perà amb la vida encara encesa.

Versió Pau Sabaté. Il·lustrat amb CHAT GPT

L'ODISSEA. Cant 4

Telèmac i Pisistrat arriben a Esparta, al pais de Lacedèmon. Hi troben un convit de noces, perquè Menelau casa la filla que va tenir amb Helena, Hermione, amb Neoptòlem, el fill ďAquil•les, i al mateix temps també casa un fill bord, Megapentes, amb una noble espartana. Tot i que té la casa plena de gent, Menelau acull esplèndidament els forasters i els fa participar del convit. Aixi com la religiositat caracteritzava el palau de Nèstor, el tret més conspicu del de Menelau és el luxe, que Telèmac i Pisístrat admiren. El rei ďEsparta, però, els desenganya: ha hagut de patir molt per tornar a casa i tenir tota aquella riquesa que, al capdavall, no li pot fer oblidar les penes que ha passat. El que mćs pena li fa, perô, ćs el cas ďOdisseu que no sap ningú què se n'ha fet. Telèmac vessa una llàgrima i Menelau no gosa preguntar.

Apareix Helena, en tota la seva esplendor, i es posa a filar al costat del marit. Tots dos comenten la semblanęa del jove foraster amb Odisseu, i Pisístrat aprofita ľocasió per revelar qui són. Això dona ocasió a Menelau ďexpressar amb vehemència el seu enyor per Odisseu, cosa que desferma el plor general, i a Pisístrat de recordar la mort del seu germă Antiloc a la guerra de Troia. Menelau recupera la serenor i recomana continuar el sopar. Helena tira a la beguda una droga que fa oblidar les penes i ella i Menelau recorden dues anecdotes de Ia guerra que exemplifiquen el caràcter astut i resolut ďOdisseu. Després ďaixò, tothom se'n va a dormir.

L'endemà Telémac torna a demanar notícies del pare. Menelau en té i li explica com les ha aconseguides. A Egipte, va interrogar a Ia força el déu marí Proteu per saber com podia tornar a casa, i també li va demanar què se n'havia fet, dels seus antics companys d'armes. Proteu li va explicar com tornar i li va revelar el destí funest de dos capitans destacats: Ia mort en mar d'Aiant, fill d'Oileu, i l'assassinat d'Agamèmnon, germà de Menelau, a mans d'Egist. També li va fer saber, però, que Odisseu era viu, retingut a l'illa de Calipso. Finalment, Proteu va revelar a Menelau que, pel fet de ser gendre de Zeus (Helena n'és filla), el seu destí no seria Ia mort, sinó Ia vida immortal a l'Elisi, un Iloc paradisíac als confins de Ia terra.

Telèmac, informat de tot això, manifesta una certa ànsia de partir i Menelau li promet uns regals d'hostatgia esplèndids. Després, de sobte, l'escena canvia i tornem a ser a Ítaca, al palau d'Odisseu, on els pretendents, que s'entretenen jugant al pati, s'assabenten de l'absència de Telêmac. Antínous proposa parar-li una emboscada en un estret de mar per on calculen que passarà de tornada i Ia resta de pretendents hi està d'acord.

L'herald Medont, fidel a Penèlope, els ha sentit complotar i corre a informar-ne Ia mestressa. Penèlope, que no sabia res de l'absència del seu fill, es desespera en sentir que els pretendents el volen matar i esclata en plors i laments, acompanyada de les serventes. Una, Ia dida Euriclea, li aconsella que pregui a Atena que salvi Telèmac; Penèlope li fa cas. Els pretendents, mentrestant, preparen una nau per anar a emboscar el seu fill.

Esgotada per Ia commoció, l'esposa d'Odisseu s'adorm. Atena li envia un somni: hi apareix Íftime, germana de Penèlope, casada a Ia Ilunyana Feres de Tessàlia (diferent de Ia Feres de Messènia on Telèmac i Pisístrat han fet nit), que li assegura que Telèmac té Ia protecció d'Atena i no patirà cap mal. Penèlope li demana per Odisseu, però Íftime no n'hi vol parlar. Malgrat tot, es desperta reconfortada. Els pretendents, mentrestant, naveguen fins a l'illot de l'Estrella, en un pas estret de mar, i s'hi amaguen esperant Telèmac. 

                                                                                                                        Versió Pau Sabaté. Il·lustrat amb CAHT GPT