L'ODISSEA. Cant X

La flota arriba a l'illa d'Èol, que governa els vents, a qui Odisseu troba banquetejant amb els seus fills. Èol respon favorablement a la deman d’ajuda de l'heroi i li lliura un odre amb tots els vents contraris tancats a dins, mentre que fa bufar només el que portarà l'heroi a Ítaca. A les envistes de l'illa, Odisseu s'adorm i els seus homes murmuren: estan convençuts que dins de l'odre hi ha un tresor que ha donat Èol a Odisseu i que el seu rei es vol quedar per a ell sol. Quan l'obren per comprovar-ho, els vents surten tots de cop i s'emporten les naus mar enllà, lluny de la terra paterna que havien tingut tant a la vora. La flota acaba tornant al pais d'Èol, però quan Odisseu demana ajuda per segona vegada i explica què ha passat, el governant dels vents, convençut que aquell home s'ha guanyat l'odi dels déus, el fa fora. Odisseu s’ha de tornar a fer a la mar sense els vents a favor.

Al cap de set dies, la flota arriba al pais dels lestrigons i recala dins del port de la seva ciutat, Portallunya, Ilevat de la nau d'Odisseu que per prudència la fondeja fora de la boca estreta del port. Lestigònia és el pais del sol perpetu i l'habita una raça de gegants, com poden comprovar els companys que envia Odisseu a explorar. Quan els enviats arriben al palau reial, Antifates, el rei dels lestrigons, se’ls vol menjar, però els homes d'Odisseu se n'escapen corrents. El rei dona l'alarma i els lestrigons ataquen els companys d'Odisseu tirant roques enormes a la flota recalada al port, que queda totalment destruïda, i capturen els homes per menjar-se'ls. La nau d'Odisseu, gràcies al fet d'haver recalat fora del port, és l'ûnica que se'n salva. Aquesta única nau supervivent, amb Odisseu a bord, arriba a una illa boscosa on viu Circe, filla del Sol. Odisseu l'explora i hi veu fum; en tornar de l'exploració, caça un cérvol per atzar i el comparteix amb els seus homes, a qui avisa que demà hauran d'anar a veure qui viu a l'illa. L'endemà, la partida d'exploració arriba al palau de Circe, guardat per unes feres manses. La deessa convida els homes a passar i els tracta amb amabilitat perà, amb les seves arts màgiques, els converteix en porcs i els tanca a la cort.

Un dels homes, Euríloc, ha desconfiat de la invitació de Circe i s'ha quedat fora del palau, i ara corre a dir a Odisseu què ha passat. L'heroi s'arma de coratge i es dirigeix al palau de Circe, però pel camí es troba el déu Hermes, que li revela un antídot per resistir als encanteris de la deessa. Odisseu segueix els consells d'Hermes i aconsegueix que Circe no l'embruixi. La deessa, veient que no pot vèncer l'heroi, hi segella una aliança allitant-se amb ell. Un cop conclosa l'aliança, els companys són retornats a la forma humana.

Al cap d'un any de vida regalada, els companys d'Odisseu li recorden que un moment o altre han de tornar a casa. Odisseu comunica a Circe la intenció de partir i li demana de quina manera poden tornar. La deessa li revela que, per saber-ho, l'heroi haurà de viatjar fins al món dels morts i consultar l'alè, l'esperit, de Tiresias, el famós endeví de Tebes.

 

L'endemà, Odisseu desperta els companys exhortant-los a salpar. Enmig de les presses, el més jove de tots, Elpànor, cau del terrat on dormia i es trenca el coll. Quan té la resta d'homes reunits, Odisseu els anuncia cap a on navegaran. La tripulació és presa del desànim..

L'ODISSEA. Cant 9

    L'hoste respon la pregunta i revela, per fi, qui és: Odisseu fill de Laertes, d'Ítaca, un home de gran fama i de molts sofriments. L'heroi comença a narrar, en restrospectiva, les aventures que ha passat des que va salpar de les ruines de Troia fins a arribar a l'illa de Calipso. La narració s'estén al llarg de quatre cants, amb una petita interrupci6 a l'onzè.

Al cap de poc de salpar de Troia, la flota d'Odisseu pren i saqueja la ciutat d'Ísmar, al pais dels cícons. El consell d'Odisseu de tornar a salpar immediatament és desobeït. L'endemå, els cícons de la rodalia contraataquen i Odisseu i els seus companys s'han de retirar amb moltes baixes. Després de fer el dol pels companys, la flota continua el cami cap a Ítaca però al tempestuós cap de Malea, a l’ex-trem sud-est del Peloponnés, els vents l'extravien fins als paisos de fantasia on tindran lloc la resta d'aventures.

La flota toca terra al pais dels lotòfags, els menjalotus, que s'alimenten d'una flor meravellosa que fa oblidar la familia i la terra paterna. Uns homes d'Odisseu sucumbeixen als efectes de l'aliment dels hospitalaris lotòfags però els altres companys se'ls emporten a la força cap a les naus i la flota torna a salpar.

La següent escala ens endinsa encara més en aquest món de fantasia, que es torna perillós. Odisseu i els seus homes desembarquen en una illa situada enfront del país dels ciclops, gegants d'un sol ull, inhòspits i insociables, que viuen sense lleis i sense temor dels déus. Odisseu porta la seva nau fins a la costa i l'explora amb els seus homes. Aviat fan cap al coval de Polifem, un pastor que demostra un apetit considerable per la carn humana. La presa d'Ísmar es revelarà providencial: Odisseu n'ha portat un vi excel•lent que fa servir per adormir profundament el cíclop i buidar-li l'únic ull amb una estaca. Odisseu i els seus companys supervivents aconsegueixen fugir de la cova del monstre arrapats al ventre de les ovelles del seu ramat i arribar a la nau, perà Odisseu, que s'ha fet passar per un tal Ningú com a estratagema, no pot evitar vantar-se de la gesta i cridar el seu nom al gegant cec. Polifem, que no ha aconseguit tocar la nau amb les roques que hi ha tirat, demana al seu pare Posidó que Odisseu no torni a casa o, en cas que hi hagi de tornar, que sigui al cap dels anys, amb els companys perduts i a la nau d'algú altre. Posidó escolta la pregària. La nau d'Odisseu es reuneix amb la resta de la flota i els homes aprofiten el ramat que han pres al cíclop per fer un banquet. L'endemà, reprenen Ia navegació.

Versió Pau Sabaté. Il·lustrat amb CHAT GPT

 

L'ODISSEA. Cant 8

     Es fa de dia i Alcínous ordena que s'enllesteixin els preparatius de la nau que ha de portar l'hoste al seu país i que se celebri un banquet espléndid en honor seu amb la presencia del cantor Demòdoc. El cantor, que és cec, arriba a palau guiat per un herald i comença a cantar sobre un episodi de la guerra de Troia: la baralla entre Aquil·les i Odisseu. En sentir cantar sobre la seva  vida passada, l'heroi no pot contenir les Ilàgrimes i plora tapant-se la cara amb la capa. Alcínous es fixa en les llàgrimes del seu hoste i, sense dir-ne res, convida els comensals a acabar el banquet i sortir de palau per presenciar un seguit de competicions atlétiques. El jovent feaci (un reguitzell de noms mariners) s'aixeca de taula per participar a les proves.

Després de la cursa, la lluita, el salt i la boxa, Laodamant, fill d'Alcínous, proposa a Odisseu que hi participi. El foraster refusa amb modèstia la proposta, cosa que li val el menyspreu d'Euríal, un dels joves més destacats. Odisseu, picat d'amor propi, agafa un disc molt pesant i el tira ben Iluny, just per damunt de la gentada dels feacis, que ha d'acotar el cap. Atena, disfressada d'àrbitre, canta la marca i Odisseu rebla el gest afirmant que, si bé és més feble que els homes d’antic i està baldat pel naufragi, no és menys que cap dels presents. Alcínous, conciliador, treu ferro a les paraules d'EuríaI, reconeix el valor d'Odisseu i convida elsjoves feacis a fer una demostració d'un art en qué, com a poble donat a la bona vida, excel•leixen: la dansa. De seguida s'aplana un tros de terreny i es fa venir Demôdoc. Els joves ballen al compàs de la lira mentre el vell cec canta la história dels amors il•licits d'Ares i Afrodita i de com el marit d'ella, Hefest, déu de la forja, els va descobrir i posar en evidència.

La dansa s'acaba amb un duet entre dos fills d'Alcinous, Laodamant i Hali, i Odisseu reconeix, impressionat, que els feacis son uns balladors excepcionals. Alcínous, sempre amatent, procura per l'honor del seu hoste també en l'aspecte material: els princeps feacis, ell inclòs, faran cadascú un present a Odisseu, i Euríal també, per fer-hi les paus. Mentre els heralds van a buscar els obsequis, Eurial i Odisseu es reconcilien de bona gana.

La comitiva es trasllada de nou a palau, on Odisseu rep el regal d'Alcinous de mans d'Arete i rep, també, un bany. Quan surt de la banyera, net i mudat, es troba Nausica. Salvadora i salvat es diuen un adeu breu però sentit. L'heroi s'asseu al banquet del vespre i elogia Demòdoc, honrant-lo amb un tall de carn escollit, i li demana que canti la història del cavall de Troia, idea d'Odisseu i Obra d'Epeu. Demòdoc comença a cantar la història i Odisseu torna a plorar. Alcínous, aquesta vegada, no s'està d'intervenir-hi i li pregunta qui és i per què plora quan sent cantar històries de Troia.

Versió Pau Sabaté. Il·lustrat amb CHAT GPT

L'ODISSEA. Cant 7

  

   Sausica i les serventes arriben a palau. Odisseu, per la seva banda calcula amb encert que ja hi són i abandona el seu refugi provisional. Atena, amatent, el fa invisible perqué no el vegi ningú abans d’arribar al palau i se li apareix, amb aspecte de jove feàcia, per indicar-li el camí i donar-li senyes del país on es troba. Un cop fet això la deessa se'n va al seu temple d'Atenes i Odisseu entra al palau d’Alcínous. Hi troba un estatge esplendorós, de fantasia. Després de passar l'hort, on tot l'any creix de tot, entra a la sala, plena de convidats. Gràcies a la invisibilitat que li ha conferit Atena, la travessa sense que el vegi ningú fins a arribar als genolls d'Arete, que abraca en gest de súplica. Llavors es dissipa la boira divina i Odisseu, ja visible, suplica a la reina que el faci tornar a casa a bord d'una de les seves naus. Un cop dita la súplica, Odisseu s'asseu a la cendra de la esperant resposta.

Els feacis, enmig d'aquella sorpresa enorme, no s'obliden del deure de l‘hospitalitat. Alcínous mateix dona la mà al foraster per fer-lo aixecar de la cendra i fa que li serveixin menjar i beguda. Acte seguit, anuncia que l'endemà reuniran els ancians de la vila i oferiran un banquet en honor del foraster i que, després d'honorar-lo, faran el que els demana i l'enviaran al seu país. Els convidats ho aproven se’n van cadascú a casa seva.

Quan Alcínous i Arete es queden sols amb Odisseu, es permeten començar a fer-li preguntes. La reina ha observat que el foraster porta una roba teixida a casa seva. L'heroi li explica les seves aventures des de la partida d'Ogígia, l'illa de Calipso, fins a arribar al país dels feacis, inclòs l'encontre amb Nausica i com la princesa l'ha acollit i ajudat. Alcínous, satisfet, rebla la promesa: les naus dels feacis són màgiques, poden anar i tornar en un sol dia fins i tot de les terres més llunyanes, i ells, els feacis, es dediquen sovint a fer arribar la gent al seu país. Després d'aquestes paraules de confort, tothom se'n va a dormir.

Versió Pau Sabaté. Il·lustrat amb CHAT GPT

 

L'ODISSEA. Cant 6

  

   Mentre Odisseu reposa amagat sota Ia mata doble, Atena se'n va a la vila dels feacis, els habitants de Ia terra on ha anat a parar el nosheroi. La deessa inspira un somni a Nausica, Ia filla d'Alcínous i Arete, els reis d'aquell país. EI somni Ia convenç de Ia urgência de rentar tota Ia roba per tenir-la a punt per al dia que es casi: Nausica no és una nena, és una noia molt jove que fa poc que és casadora. La princesa es desperta i demana al seu pare que Ia deixi anar al riu a rentar Ia roba en companyia de les serventes. Alcínous li ho concedeix i les noies emprenen el camí.

Resulta que el riu on renten Ia roba és el mateix que, unes hores abans, ha acollit el nàufrag Odisseu. Quan han acabat de rentar, mentre esperen que Ia roba s'eixugui, Ia princesa i les serventes es posen a jugar a pilota. Hi ha un moment que Ia pilota cau al riu i totes fan un crit. De l'enrenou, Odisseu es desperta. Surt de l'amagatall tapant-se Ia nuesa com pot i suplica a Nausica que l'ajudi. Totes les noies han fugit esperitades en veure el nàufrag, però Nausica s’ha quedat quieta amb valentia, n'ha escoltat Ia súplica i, disposada a ajudar-lo, li respon amb paraules amables i calma el terror de les serevntes. Per ordre de Ia princesa, les noies ofereixen menjar i beure a l’estranger i es disposen a banyar-lo per Ilevar-li Ia salmorrq, gest que Odisseu rebutja per rentar-se ell tot sol al riu. Un cop Un cop banyat i vestit amb roba neta, el foraster té un aspecte remarcable que no passa desapercebut a Nausica. La princesa li dona instruccions: no els han de veure arribar junts perquê Ia gent murmurarà.

Més val que Odisseu segueixi la comitiva però que, a les envistes de la vila, s'aturi i esperi una estona fins que calculi que la princesa i les serventes ja han arribat. Aleshores serà el moment d'entrar i de suplicar acollida a la mare de Nausica, la reina Arete.

Tot es fa com diu Nausica. A les envistes de la vila i a entrada de fosc, Odisseu espera en un bosc sagrat d'Atena, la seva protectora, que la comitiva acabi d'arribar a palau. En aquest moment d'impàs i abans de l'instant decisiu, prega a la deessa breument, perà amb fervor, que l'ajudi.

                                            Versió Pau Sabaté. Il·lustrat amb CHAT GPT