APARICIÓ DEL MONOTEISME I

               Abans de l’exili a Babilònia, Israel practicava el culte a vàries divinitats (Henoteisme), d’entre elles en destacava sobretot un Yahveh que sembla ser el successor del suprem déu d’UGARIT, El. El se solia representar en forma de bou i altres tribus l’anomenaven Eloà, Elà (Elhoim, com anomenaven als déus de Canaan), i que en àrab va esdevenir AL·LÀ. És d’orígen babilònic i va tenir dues esposes Ashera i Anat, totes dues deeses de la fertilitat.

                A la religiositat popular Yahveh tenia una deesa per companya,  Ashera, que va ser durament atacad pels grans profetes entre el segle VIII ane i VI ane. S¡han trobat estatuetes que representen a una dona despullada amb pits ben grossos i un pentinat força aparatós. Es tracta d’una deesa femenina molt venerada en la religiositrat popular hebrea i representava la deesa de la fertilitat. Això vindria a confirma que Yahveh tindria una companya.

                Aquesta religiositat popular israelita és molt semblan a la dels Canaaneus. Israel al s. X i XI ane teni les caracterítiques d’un estat plenament desenvolupat: aparell burocràtic, estratificació social, activitat edílica, comerç pròsper, centres administratius actius, fortificacions i palaus.) Va desenvolupar molt el comerç d’oli d’oliva. La major prosperitat va coincidir amb el regnat de Jeroboam II, durant el qual els profetes Amos i Oseas atacaren la profunda corrupció del monarca, l’absència de religiositat de l’aristocràcia i el luxe escandalós de les altes capes socials. Condemnen lels rics, critiquen durament les injustícies socials, laidolatria i les funestes conseqüències del comerç internacional i els costums estrangers. És a finals del s. VIII aC que es documenten les primeres inscripcions monmentals i els primers segells personals, senyals d’un estat desenvolupat. Fins el s VII ane no es coneixen proves de pro9ducciño en massa de ceràmica o d’una indústria d’exportació de l’oli. La població de l’altiplà de Judà era una desena part menor que la de l’altiplà del nord.

                L’època de David i Salomó (s. X-XI ane) no va ser una època d’or. En aquesta edat del ferro, Judà era una regió agrícola aïlla, de conreus sense importància, poc poblada, marginal, sense senyals de gran riquesa o d’una administració central. Jerusalem, en aquesta època, era un de tants centres relgiosos. El culte religiós era molt variat, no era exclussiu el culte a Yahveh i a aquest se l’adorava de moltes maneres. I estava molt extès el culte a Asherà (companya de Yahveh), com ho prvoen l’enorme quantita d’estatuetes femenines despullades trobades. També s’adoraven altres déus de pobles veïns: Milkom de Ammon, Kernosh de Moab i Asarté de Sidon. al temple de Jerusalem s’hi instal·laren objectes de culte de Baal d’Aserà.

                A finals de s VIII ane a Israel es detecta una explosió demogràfica, augmenten els construccions i els assentaments agrícoles i els antics llogarrets es converteixen en ciutats. Una població probable de 120.000 Hab.  Apareix una elit nacional. La cooperació de Judà amb l’estat asiri va crear una gran riquesa i va repercutir molt en l’àmbit religiós. El naixement de la tradició monoteïsta es situa entre finals del s. VIII ane i el començament del s VII ane, idea expressada ja pels profetes. El rei Ezequies és qui imposa el culte exclussiu a Yahveh al temple de Jerusalem. A la seva mort, però, es restablí el pluralisme religiós.

                La revolta contra els assiris i la devatació que això suposà propiciaren l’annexió de part de les ciutat filistees i això provocà l’augment de la població a l’altiplà jueu (poblat per fugitius i fugits.) Assíria estava interessada en Judà i els voltants, en el comerç d’objectes de luxe exòtics, encents, producció i distribució en massa d’oli d’oliva. Hi hagué un augment notable de camells, utilitzats en les rutes caravaneres controlades per Judà i l’augment de la població fou notable. Els assiris monopolitzaren el comerç d’oli d’oliva.