ILÍADA Cant V

                 La deesa Atena i Ares, el déu de la guerra, es retiren tots dos de la batalla, per veure a quin bàndol dóna glòria  Zeus, tot i que no se n’estan gaire estona. Els dànaus prenen avantatge. Cada cabdill grec mata un enemic, pero entre tots destaca Diomedes, que és com un riu desbordat. Ha arribat el moment de la seva aristeia, la seva gran gesta bèl·lica. Entre els molts guerrers que mata, hi ha dos fills del rei Príam. Després travessa el cap de Pàndar amb una llança, tira a Eneas una pedra enorme com no la durien dos homes d’ara; l’hauria mort, però Afrodita, la mare d’Eneas, baixa a protegir-lo i se l’endú del combat. Enfollit, Diomedes empaita la deesa –també anomenada Cipris- i fa una acció fora del comú: li fereix la mà delicada amb la llança, li travessa la roba d’ambrosia i li arriba a l’os. Amb els cavalls del seu germà Ares, la deessa torna a l’Olimp i es deixa caure a la falda de la seva mare, Dione. Llavors Diomedes, totalment dominat per la fúria guerrera, escomet Eneas, tot i saber que el protegeix Apol·lo. El déu, però, s’emporta el guerrer lluny de la tropa, a Pèrgam, la ciutadella de Troia, i en lloc seu hi deixa una imatge d’Eneas, al voltant de la qual es baten els troians i el aqueus.

                Continua lluitant: ara destaquen  Sapèrdon, Hèctor i Eneas per la banda dels troians, i els dos Aiants, Odisseu, Diomedes, Agamèmnon i Menelau per la banda dels aqueus. Hèctor, sobretot, avança imponent, acompanyat del déu Ares i la deesa Enio, personificacions de la guerra. Els argius van reculant sota l’embat dels troians. Quan se n’adonen, Hera i Atena encoratja Diomedes i puja al seu carro, ocupant el lloc de l’auriga; es llencen contra Ares; Diomedes el fereix a la illada, i l’udol que deixa anar el déu de la guerra, com el crit de deu mil guerrers, fa tremolar els aqueus i els troians. Ares, convertit en boira fosca, vola a l’Olimp.

                Al llarg de tota la batalla, mortals que semblen déus i déus en forma de mortals han fet una barreja que ni els mateixos guerrers han pogut distingir. L’absència notòria d’Aquil·les, esmentat aquí i allà, ha permés avançar als troians. 

                                                                                                                                                        (Versió de Pau Sabaté)