Prostitutes
sagrades
Sacerdoteses
sovint exercien de prostitutes sagrades (qudeshah): oferien al temple
els guanys obtinguts en el seu ofici. Antigament s'havien practicat a Jerusalem
(com a Síria, Fenícia i Babilònia), però els sacerdots jueus ho maleïren i ho
mostraren com a signe de degeneració moral. N'hi va haver al temple de Jahvéfins
l'època del rei Josies. El Deuterenomi (22, 18) prohibirà explícitament que es
paguin al temple gunays de prostitució. Maria de Magdala podria haver estat una
prostituta sagrada.
Busquets i
Grabulosa, Lluís
Els evangelis
secrets de Maria
i de la Magdalena
HOMOSEXUALITAT
El
prejudici cristià per l’homosexualitat és en realitat una superstició jueva que
transmet Pau a la nova ideologia, ja que format en un pensament d’aquestes
característiques no pot superar aquesta iterdicció (com tantes d’altres). Té un
origen molt concret: els jueus vivien envoltats de tribus paganes, i en moltes
d’aquestes els sacerdots practicaven una homosexualitat ritualista em el
transcurs de determinades cerimònies religioses. Era una cosa molt corrent.
Heròdot explica coses semblants sobre els escites[1],
que habitaven tota aquesta regió fins l’estepa d’Ucraïna. Parla dels enareus[2],
els descendents dels escites, que van saquejar el temple d’Ascaló a qui la
deesa havia castigat amb una malaltia femenina. Eren, segons ell, endevins que
es comportaven com dones; els anomenava també androginoi, homes-dona que tenien la regla cada mes. Es tractava de
pràctiques xamàniques que Heròdot no va interpretar correctament. Encara es
poden veure coses semblants a Nàpols, on en el decurs de certes cerimònies
d’ascendència pagana, es fa que un noi jove pareixi una nina.
[2] Afrodita castiga als escites que saquegen
el seu temple a Ascaró amb l’enfermetat de les dones. Una mena d’enfermetat
venèrea causant d’impotència. Castrats.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada