A la religiositat popular Yahveh tenia una deesa per companya, Ashera, que va ser durament atacad pels
grans profetes entre el segle VIII ane i VI ane. S¡han trobat estatuetes que
representen a una dona despullada amb pits ben grossos i un pentinat força
aparatós. Es tracta d’una deesa femenina molt venerada en la religiositrat
popular hebrea i representava la deesa de la fertilitat. Això vindria a
confirma que Yahveh tindria una companya.
Aquesta religiositat popular
israelita és molt semblan a la dels Canaaneus. Israel al s. X i XI ane teni les
caracterítiques d’un estat plenament desenvolupat: aparell burocràtic,
estratificació social, activitat edílica, comerç pròsper, centres administratius
actius, fortificacions i palaus.) Va desenvolupar molt el comerç d’oli d’oliva.
La major prosperitat va coincidir amb el regnat de Jeroboam II, durant el qual els profetes Amos i Oseas atacaren la profunda corrupció del monarca, l’absència
de religiositat de l’aristocràcia i el luxe escandalós de les altes capes
socials. Condemnen lels rics, critiquen durament les injustícies socials,
laidolatria i les funestes conseqüències del comerç internacional i els costums
estrangers. És a finals del s. VIII aC que es documenten les primeres
inscripcions monmentals i els primers segells personals, senyals d’un estat
desenvolupat. Fins el s VII ane no es coneixen proves de pro9ducciño en massa
de ceràmica o d’una indústria d’exportació de l’oli. La població de l’altiplà
de Judà era una desena part menor que la de l’altiplà del nord.
L’època de David i Salomó (s.
X-XI ane) no va ser una època d’or. En aquesta edat del ferro, Judà era una regió
agrícola aïlla, de conreus sense importància, poc poblada, marginal, sense
senyals de gran riquesa o d’una administració central. Jerusalem, en aquesta
època, era un de tants centres relgiosos. El culte religiós era molt variat, no
era exclussiu el culte a Yahveh i a aquest se l’adorava de moltes maneres. I
estava molt extès el culte a Asherà
(companya de Yahveh), com ho prvoen l’enorme
quantita d’estatuetes femenines despullades trobades. També s’adoraven altres déus
de pobles veïns: Milkom de Ammon, Kernosh
de Moab i Asarté de Sidon. al temple de Jerusalem s’hi instal·laren
objectes de culte de Baal d’Aserà.
A finals de s VIII ane a Israel
es detecta una explosió demogràfica, augmenten els construccions i els
assentaments agrícoles i els antics llogarrets es converteixen en ciutats. Una
població probable de 120.000 Hab. Apareix
una elit nacional. La cooperació de Judà amb l’estat asiri va crear una gran
riquesa i va repercutir molt en l’àmbit religiós. El naixement de la tradició
monoteïsta es situa entre finals del s. VIII ane i el començament del s VII
ane, idea expressada ja pels profetes. El rei Ezequies és qui imposa el culte
exclussiu a Yahveh al temple de Jerusalem.
A la seva mort, però, es restablí el pluralisme religiós.
La revolta contra els assiris i
la devatació que això suposà propiciaren l’annexió de part de les ciutat
filistees i això provocà l’augment de la població a l’altiplà jueu (poblat per
fugitius i fugits.) Assíria estava interessada en Judà i els voltants, en el
comerç d’objectes de luxe exòtics, encents, producció i distribució en massa d’oli
d’oliva. Hi hagué un augment notable de camells, utilitzats en les rutes
caravaneres controlades per Judà i l’augment de la població fou notable. Els
assiris monopolitzaren el comerç d’oli d’oliva.
