L'ODISSEA. Cant 9

    L'hoste respon la pregunta i revela, per fi, qui és: Odisseu fill de Laertes, d'Ítaca, un home de gran fama i de molts sofriments. L'heroi comença a narrar, en restrospectiva, les aventures que ha passat des que va salpar de les ruines de Troia fins a arribar a l'illa de Calipso. La narració s'estén al llarg de quatre cants, amb una petita interrupci6 a l'onzè.

Al cap de poc de salpar de Troia, la flota d'Odisseu pren i saqueja la ciutat d'Ísmar, al pais dels cícons. El consell d'Odisseu de tornar a salpar immediatament és desobeït. L'endemå, els cícons de la rodalia contraataquen i Odisseu i els seus companys s'han de retirar amb moltes baixes. Després de fer el dol pels companys, la flota continua el cami cap a Ítaca però al tempestuós cap de Malea, a l’ex-trem sud-est del Peloponnés, els vents l'extravien fins als paisos de fantasia on tindran lloc la resta d'aventures.

La flota toca terra al pais dels lotòfags, els menjalotus, que s'alimenten d'una flor meravellosa que fa oblidar la familia i la terra paterna. Uns homes d'Odisseu sucumbeixen als efectes de l'aliment dels hospitalaris lotòfags però els altres companys se'ls emporten a la força cap a les naus i la flota torna a salpar.

La següent escala ens endinsa encara més en aquest món de fantasia, que es torna perillós. Odisseu i els seus homes desembarquen en una illa situada enfront del país dels ciclops, gegants d'un sol ull, inhòspits i insociables, que viuen sense lleis i sense temor dels déus. Odisseu porta la seva nau fins a la costa i l'explora amb els seus homes. Aviat fan cap al coval de Polifem, un pastor que demostra un apetit considerable per la carn humana. La presa d'Ísmar es revelarà providencial: Odisseu n'ha portat un vi excel•lent que fa servir per adormir profundament el cíclop i buidar-li l'únic ull amb una estaca. Odisseu i els seus companys supervivents aconsegueixen fugir de la cova del monstre arrapats al ventre de les ovelles del seu ramat i arribar a la nau, perà Odisseu, que s'ha fet passar per un tal Ningú com a estratagema, no pot evitar vantar-se de la gesta i cridar el seu nom al gegant cec. Polifem, que no ha aconseguit tocar la nau amb les roques que hi ha tirat, demana al seu pare Posidó que Odisseu no torni a casa o, en cas que hi hagi de tornar, que sigui al cap dels anys, amb els companys perduts i a la nau d'algú altre. Posidó escolta la pregària. La nau d'Odisseu es reuneix amb la resta de la flota i els homes aprofiten el ramat que han pres al cíclop per fer un banquet. L'endemà, reprenen Ia navegació.

Versió Pau Sabaté. Il·lustrat amb CHAT GPT