Els troians avancen
amb gran cridòria; els aqueus ho fan en silenci. es troben de cara els dos
marits d’Helena, el d’abans i el d’ara. Alesxandre o Paris – dos noms per al
mateix guerrer -, quan veu de prop Menelau, s’espanta i arrenca a córrer com si
hagués vist una serp. El seu germà Hèctor l’atura i el titlla de covard;
aleshores Paris fa una proposta que podria posar fi a la guerra: que tothom es
retiri del camp de batalla, i ell i Menelau s’enfrontin en un combat que ho
decideixi tot. El vencedor es quedarà Helena i totes les riqueses. Tots dos
bàndols se n’alegren,m plens d’esperança que s’acabin els patiments, i deixen
les armes a terra. Hèctor fa venir Príam, pare seu i rei de Troia, un ancià
venerable, perquè juri que els Troians respectaran el tracte.
Mentrestant la missatgera Iris,
adoptant laforma de la filla més bonica de Príam, va a buscar Helena a la seva
cambra i la du a les portes Esquerres de Troia, perquè pugui contemplar la
batalla. Dalt les muralles, Helena va revelant a Príam els noms dels guerrers
aqueus.
Comença el combat singular entre
Paris i Menelau, però quan sembla que l’aqueu està a punt de matar el seu
contrincant, abraonant-se-li a sobre, la deessa Afrodita cobreix el fill de
Príam de boira i se l’endú a la seva cambra nupcial; la mateixa Afrodita,
prenent l’aspecte d’una vella espartana, s’emporta Helena a la cambra. Un cop
junts els esposos, Helena de primer insulta a Paris i li etziba que ja pot
tornar a lluitar, a veure si es mor, però després li diu que no, que deixi el
combat, no fos cas que Menelau el matés. Paris s’oblida de seguida de la
guerra. Tots dos es fiquen al llit per gaudir de l’amor, mentre Menelau corre
pel camp de batalla, furiós, buscant el seu enemic. Agamèmnon, davant la
desaparició de Paris, proclama la vistòria de Menelau i reclama Helena i les
riqueses.
(Versió de Pau Sabaté)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada