UN PASSEIG PER LA HISTÒRIA. Si et posessis entre dos miralls i volguessis comptar quantes vegades t'hi veus, no acabaries mai.

dimecres, 12 de febrer del 2020

ILIADA. Cant I



La Ilíada comença al desè anys de la Guerra de Troia. Els grecs (anomenats aqueus, dannaus o argius al llarg del poema) estan acampats davant de la ciutat. Han vingut a defensar l’honor dels germans Agamèmnon i Menelau, els Atrides o fills d’Atre, perquè temps enrere el prícep troià Paris va raptar Helena, la dona de Menelau, i encara la té amb ell.

                Agamèmnon, que és el cap de les tropes, en l’última ràtzia contra una vila propera s’ha apoderat d’un botí preciós: la bonica Criseida, la filla de Crises, sacerdot del déu Apol·lo. Escoltant les pregàries del sacerdot, Apol·lo baixa de l’Olimp, s’asseu vora els vaixells i comença a matar grecs amb les seves fletxes; no descansarà fins que Agamèmnon n hagi retornat Criseida. Enfurismat, el cap dels aqueus accepta alliberar-la per salvar l’exèrcit, però reclama a canvi el botí d’un altre guerrer; quan Aquil·les li planta cara, l’amenaça de prendre-li la seva part, la captiva Briseida, per deixar clar qui comanda les tropes. Si no fos per la deesa Atena que l’atura, l’impetuós Aquil·les hauria assassinat Agamèmnon allà mateix; ple de còlera, jura solemnement que un dia, quan els aqueus morin a grapats a mans dels troians, el trobaran a faltar aell, que és el millor de tots els aqueus. està decidit a reirar-se de la guerra.

                Després de perdre el botí (perquè Briseida era això, no pas una amant), Aquil·les se’n va a plorar tot sol vora el mar. Invoca la seva mare, la deessa marina Tetis, i li demana que intercediexi a favor seu davant Zeus; vol que el sobirà dels déus faci recular els aqueus fins on tenen les naus, acorralats pels enemics; vol que Agamèmnon, el cap de les tropes, tasti el regust amarg de la humiliació.

                Zeus accepta la petició de Tetis, encara que la sev aesposa Hera, sempre partidària dels aqueus, no hi estigui d’acord. Els déus tenen bàndols com els homes, però no pateixen com ells: esclaten a riure en veure el garrell Hefest que els serveix nèctar i passen tot el dia entaulats, escoltant la música d’Apol·lo i les Muses, fins que es pon el sol i Zeus se’n va a jeure amb Hera.

                Així, entre les ides despreocupades dels déus i els sofriments dels mortals, comença una història d’honor, dolor i venjança, la història més antiga d’Europa.

(Versió de Pau Sabaté)

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada