La
Ilíada comença al desè anys de la Guerra de Troia. Els grecs (anomenats
aqueus, dannaus o argius al llarg del poema) estan acampats davant de la
ciutat. Han vingut a defensar l’honor dels germans Agamèmnon i Menelau, els
Atrides o fills d’Atre, perquè temps enrere el prícep troià Paris va raptar
Helena, la dona de Menelau, i encara la té amb ell.
Agamèmnon, que és el cap de les
tropes, en l’última ràtzia contra una vila propera s’ha apoderat d’un botí
preciós: la bonica Criseida, la filla de Crises, sacerdot del déu Apol·lo.
Escoltant les pregàries del sacerdot, Apol·lo baixa de l’Olimp, s’asseu vora
els vaixells i comença a matar grecs amb les seves fletxes; no descansarà fins
que Agamèmnon n hagi retornat Criseida. Enfurismat, el cap dels aqueus accepta
alliberar-la per salvar l’exèrcit, però reclama a canvi el botí d’un altre
guerrer; quan Aquil·les li planta cara, l’amenaça de prendre-li la seva part,
la captiva Briseida, per deixar clar qui comanda les tropes. Si no fos per la
deesa Atena que l’atura, l’impetuós Aquil·les hauria assassinat Agamèmnon allà
mateix; ple de còlera, jura solemnement que un dia, quan els aqueus morin a
grapats a mans dels troians, el trobaran a faltar aell, que és el millor de
tots els aqueus. està decidit a reirar-se de la guerra.
Després de perdre el botí
(perquè Briseida era això, no pas una amant), Aquil·les se’n va a plorar tot
sol vora el mar. Invoca la seva mare, la deessa marina Tetis, i li demana que
intercediexi a favor seu davant Zeus; vol que el sobirà dels déus faci recular
els aqueus fins on tenen les naus, acorralats pels enemics; vol que Agamèmnon,
el cap de les tropes, tasti el regust amarg de la humiliació.
Zeus accepta la petició de
Tetis, encara que la sev aesposa Hera, sempre partidària dels aqueus, no hi
estigui d’acord. Els déus tenen bàndols com els homes, però no pateixen com
ells: esclaten a riure en veure el garrell Hefest que els serveix nèctar i
passen tot el dia entaulats, escoltant la música d’Apol·lo i les Muses, fins
que es pon el sol i Zeus se’n va a jeure amb Hera.
Així, entre les ides
despreocupades dels déus i els sofriments dels mortals, comença una història
d’honor, dolor i venjança, la història més antiga d’Europa.
(Versió de Pau Sabaté)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada