El món a l'any 5 ane. Roma i la seva expansió.

           

   Després de governar durant vint-i-dos anys, August tenia gairebé un poder absolut. L’any 19 ane el Senat li havia concedit l’imperium consular, el que vol dir l’autoritat absoluta per a la resta de la seva vida. El motiu no és altre que sota el seu mandat, Roma s’havia expandit de forma constant, i les fronteres ja abarcaven el nord d’Àfrica, els Balcans, Hispània i Galacia, a l’Àsia Menor. August també va saber implicar molt astutament a les elits governants dels nou territoris otorgant-lis la ciutadania romana i el dret a dur toga. Com era de preveure, la toga va convertir-se molt aviat en un símbol d’ostentació de l’estatus suprem dels territoris ocupats, amb molts dignataris competint entre ells per l’honor d’anomenar-se romans.

                Les comunitats que prestaren un servei excepcional a l’emperador van ser recompensades amb la ciutadania col·lectiva, com en el cas de Tars, a Cilícia (Turquia meridional). Aquesta ciutat havia actuat de manera molt executiva a l’hora d’enviar el tribut a Roma, fins i tot amb l’enviament de soldats mercenaris, i es concedi de manera excepcional la ciutadania romana a tots els seus habitants. La imparable assimilació de les elits provincials es manifesta en el fet que dos dels emperadors més capacitats de l’Imperi, Trajà i Adrià, eren nadius d’Hispània.

                Sota el govern d’August el nivell de vida va augmentar a tot l’Imperi, impulsat per la creixent demanda de fusta, metalls, vi, oli i una sorprenent varietat de productes de luxe. Gràcies al comerça amb l’estranger, i l’especulació, l’aristocràcia terratinent veia multiplicar la seva fortuna.