Crisi del Broze a Egipte.

La pèrdua del control de Qadesh (s XIV ane) per part de l’imperi egioci va siposar perdre el control del comerç a gran escala que transitava pel corredor sirio-palestí, patint la privació d’un material vital per a l’exèrcit: el metalls que formaven l’aliatge del bronze, l’estany i el coure. Aquest metall resultava indispensable  per a la fabricació d’armes  d’alt rendiment. El subministrament d’aquests metalls es va veure interromput per la pèrdua del control de la ciutat estratègica de Qadesh.  I això succeeix en el mateix moment en què una epidèmia s’expandeix pel regne d’Egipte,  la qual cosa fa que la tragèdia fos doblement perjudicial.

        La fortalesa de Qadesh va ser extraordinàriament important en tota la història d’Egipte perquè era des d’on s’exercia el control d’un camí natural que connectava l’actual Turquia, el regne Hitita i l’Orient Mitjà: el corredor sirio-palestí. És aquí on flueix un comerç internacional molt important que inclou el transport d’estany i coure, elements esencials per a la fabricació del bronze. Sense coure ni estany no es pot fer bronze, és a dir no es podien fer armes. El ferro és un metall escàs a Egipte, l’únic que es coneix és el procedent del ferro meteòric, extret de meteòrits caiguts i per tant també susceptible de tota mena d’esoterismes quant a la seva utilització i treball. Per tant qui no té el control d’aquestes rutes comercials està condemnat a una mort ràpida davant els seus enemics.

       L’intent de recuperació de Qadesh es va produir amb Akenaton i així restablir el comerç de metalls amb Egipte, però contra pronòstic els seus exèrcits són derrotats: Egipte portava molt temps sense lluitar a l’Orient Mitjà perquè sempre havien controlat aquesta zona mitjançant pactes i acords de tipus feudatari. Això agreuja la derrota de Qadesh i obre una escletxa perquè els hitities preguessin possessions al corredor sirio-palestí. Aleshores mor el rei.

     Els egipcis afronten una situació molt greu i la interpreten com un càtig dels déus per haver variat la política religiosa cap el monoteisme d’Aton. És quan, aprofitan la coiuntura, els sacerdots d’Amon recuperen el poder i retornen el culta a Amon, esborrant qualsevol mena de rastre del culte a Aton. Millor dit, destrueixen el rastre d’allò que propicia el culte a Aton, el propi Akenaton, no pas del déu ja que no poden exposar-se a una repressàlia de la divinitat. El responsable és el rei que no ha complert la funció de connecatr allò huma amb allò diví.

     Meritaton el succeeix (és la seva filla i també un cop morta Nefertiti, esdevindrà la gran esposa reial) però disposa d’un regne molt debilitat. Per recuperar el control i estabilizar el regnat, demana establir matrimoni amb el fill del rei dels hitites, cosa que mai es va produir perquè sembla que aquest va morir durant el trajecte cap Egipte. Probablement assassinat per una facció egípcia contrària als pactes amb els hitites. De tota manera pel que s’ha pogut esbrinar, la intenció de la cort egípcia no era el matrimoni sino guanyar temps per a recomposar i recuperar el control comercial de l’abastament de metalls. A la mort de la reina el succeiex Tutankamon (fill d’Akenaton i germà de Meritaton) que es casa amb una altra germana seva Ankhesenamon.