UN PASSEIG PER LA HISTÒRIA. Si et posessis entre dos miralls i volguessis comptar quantes vegades t'hi veus, no acabaries mai.

dimarts, 3 de desembre del 2019

Rituals funeraris imperials a Roma


A l’antiga Roma, la mort anava acompanyada d’un ritual força complexe per assegurar el viatge del difunt al més enllà. Als emperadors, una cerimònia els preparava per l’ascensió als cels com a noves divinitats.

Quan un ciutadà il·lustre moria, els rituals per a facilitar el trànsit al mès enllà es perllongaven varis dies. Fins el s I aC, el trasllat del finat al sepulcre es feia de nit a la llum de les torxes (fubakes candelae) i això es va continuar fent als enterraments d’infants. Una vegada depositat el cos a la tomba, es considerava que l’ànima hauria trobat el descans i no tornaria per turmentar a familiars i amics.

                Quan la persona expirava, un familiar proper, el més proper, li feia un petó als llavis per a recollir el darrer sospirar que es depositava en un recipient, tancava els seus ulls per sempre i li treia els anells i joies per a evitar-ne la substracció.

                Per certificar la defunció, es cridava el nom del mort repetides vegades des del moment de la mort fins la sepultura. Així es constatava que la ort no era aparent.

                Els esclaus domèstics (pollinctores) eren els encarregats de preparar el mort per a l’exposició pública dels cadàvers.

                L’exposició del cadàver a l’atri de la casa es perllongava entre un i set dies, segons la condició social del difunt. Les restes mortals reposaven junt amb les màscares dels seus avantpassats, les inagines maiorum moldejades en cera i acolorides, que ocupaven un lloc privilegiat a la vivenda.

                El ritual de purificació de la casa (suffito) s’escampava aigua amb una branca de llorer i es feia passar els visitants pel damunt d’un foc per a que l’ànima del difunt abandonés la llar.

                La processó fúnebre era de gran complexitat i variava en cada cas, segons les circumstàncies del moment i la voluntat manifestada pel difunt:

Els familiars es situaven immediatament després del llit imperial i al seu darrere desfil·laven els representants de tots els estaments socials.
Magistrats portaven a les espatlles el llit fúnebre, també podien ser els senadors.
Cadàver A la llitera s’hi col·lacava la caixa de fusta amb el cos de l’emperador i sobre ella una imatge en cera del personatge.
Actor Un mim cobert amb una màscara anava davant del cos i executava gestos que recordaven el mort
Lictors Corresponent a la seva dignitat, el cos del difunt era precedit per un grup de lictors, guàrdies encarregats d’obrir camí a la màxima autoritat.
Corro triomfal Un personatge muntat en un carro triomfal duia una màscara del’emperador mort.
L’ordre de la processó era regulat pel designator, el responsable de la pompa fúnebre, qui contractava ajudants i actors per a la interpretació dels diferents personatges.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada