Zeus envia un son enganyós a
Agamèmnon per fer-li creure que ha arribat el dia de conquerir Troia. El cap de
les tropes convoca de seguida una assemblea i posa a prova els guerrers: els
diu que no derrotaran mai els troians i que se n’han de tornar a casa. I a tots
els agafa un gran deler de salpar, però la deessa Atena, enviada per Hera, els
reté i els encoratja a combatre. Només Tersites, el guerrer més lleig i indigne
de tots, insulta a Agamèmnon, li retreu que ha deshonrat a Aquil·les i anima a
tots els aqueus a tornar-se’n, fins que Odisseu el fa callar amb amenaces i
cops de ceptre. Tot seguit Odisseu pronuncia un dels seus grans discursos:
recorda la profecia de l’endeví Calcant, que els va ssegurar que el desè any de
la Guerra prendrien la ciutat de Troia. El savi Nèstor exhorta a preparar-se
per a la guerra, recorda els senyals favorables que els va enviar Zeus, i
demana a Agamèmnon que ordeni els homes per tribus i germandats.
El cap dels aqueus mana que
tothom es disposi a entrar en batalla; acompanyat dels més nobles, sacrifica un
bou gras de cinc anys; en la pregària, demana a Zeus que no es pongui el sol
sense que hagi calat foc a Troia i derrotat els troians. Agamèmnon encoratja
els aqueus. La refulgència de les tropes és com un incendi al bosc; els
guerrers són com bandades d’ocells, com eixams de mosques.
A l’última part del cant, el
poeta ajuda a les Muses, fa una llista de tots els contingents de l’exèrcit amb
els seus caps respectius. És l’anomenant catàleg de les naus. Esmenta, primer, els
grecs de cada ciutat, i acaba proclamant quins són els cavalls més nobles – les
eugues d’Eumelos – i el guerrer més excel·lent – Aiant fill de Telamó, perquè
Aquil·les s’ha retirat de la batalla.
Tot seguit, Iris, missatgera
divina, vola a ordenar els troians que formin les tropes, i el poeta repassa
també els seus contingents amb els caps respectius: els troiants pròpiament
dits (els habitants de la ciutat d’Ilion o Troia), els dàrdans (que vivien
antigament al peu del mont Ida, tot i que sovint es confonen amb els anteriors)
i tots els seus aliats, d’Anatòlia i Europa.
(Versió de Pau Sabaté)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada