Les anàlisis de l’ADN mitocondrial permeten identificar antics
llinatges materns que havien evolucionat separadament. Les sequeres prolongades
podrien haver afavorit aquest aïllament, mentre que, fa uns 40.000 anys,
diferents poblacions es van retrobar i es van barrejar. La coneguda xifra de
2.000 supervivents, es una estimació del nombre efectiu de reproductors i no
necessàriament del total d’individus existents. Durant anys es va atribuir
aquesta possible reducció demogràfica a l’erupció del volcà Toba, fa uns 74.000
anys, però diverses investigacions posteriors no han trobat proves concloents
dels seus efectes devastadors.
Les investigacions genètiques més recents han proposat
explicacions diferents sobre els orígens de la humanitat: algunes defensen que
les poblacions africanes van mantenir contactes i es van barrejar durant llargs
períodes; d’altres plantegen colls d’ampolla demogràfics molt anteriors o fins
i tot la fusió de dues poblacions ancestrals. Aquestes hipòtesis encara són
objecte de debat científic.
El nostre origen no respon a una evolució lineal i senzilla, sinó
a una història complexa de separacions, adaptacions i retrobaments que els
estudis genètics continuen intentant reconstruir.
