Quan gairebé ens vam extingir.

 L’evolució de la nostra espècie va estar marcada per períodes d’aïllament i fragmentació de les poblacions humanes, possiblement provocats pels canvis climàtics. Fa entre 90.000 i 150.000 anys, els nostres avantpassats no constituïen una única població africana, sinó diversos grups separats geogràficament.

Les anàlisis de l’ADN mitocondrial permeten identificar antics llinatges materns que havien evolucionat separadament. Les sequeres prolongades podrien haver afavorit aquest aïllament, mentre que, fa uns 40.000 anys, diferents poblacions es van retrobar i es van barrejar. La coneguda xifra de 2.000 supervivents, es una estimació del nombre efectiu de reproductors i no necessàriament del total d’individus existents. Durant anys es va atribuir aquesta possible reducció demogràfica a l’erupció del volcà Toba, fa uns 74.000 anys, però diverses investigacions posteriors no han trobat proves concloents dels seus efectes devastadors.

Les investigacions genètiques més recents han proposat explicacions diferents sobre els orígens de la humanitat: algunes defensen que les poblacions africanes van mantenir contactes i es van barrejar durant llargs períodes; d’altres plantegen colls d’ampolla demogràfics molt anteriors o fins i tot la fusió de dues poblacions ancestrals. Aquestes hipòtesis encara són objecte de debat científic.

El nostre origen no respon a una evolució lineal i senzilla, sinó a una història complexa de separacions, adaptacions i retrobaments que els estudis genètics continuen intentant reconstruir.