Odisseu segueix les instruccions fil per
randa. Quan la nau s'acosta a les sirenes, tapa les orelles dels seus homes amb
cera i ell es fa Iligar al pal per poder-les sentir sense sucumbir-hi. Superat
el primer obstacle, i sense advertir els seus homes de l’existència d’Escil·la,
la nau enfila l'estret entre els dos monstres. Escil•la es cobra el seu peatge
de sis homes i els supervivents, un cop passat el perill, insisteixen a
desembarcar a l'illa de Trinàcia. Odisseu cedeix a condició que els seus
companys no toquin el bestiar del Sol.
Els companys d'Odisseu així ho prometen i, d'entrada, respecten el pacte. Un cop han desembarcat, però, es gira un vent contrari que bufa durant un mes sencer: s'acaben les provisions que tenien guardades a la nau i comencen a passar gana. Instigats per Euriloc i aprofitant l’absència d'Odisseu, que ha anat a pregar als déus per la tornada, els companys sacrifiquen unes vaques al Sol i se lesmengen. Claror, una de les dues nimfes que guarden el ramat, ho fa saber al déu Sol, que se'n queixa a Zeus. Quan els homes es fan a la mar, la venjança divina no tarda a arribar: es desferma una tempesta que fa caure al mar tota la tripulació d'Odisseu. L'heroi, surant amb les restes de la nau, arriba de nou l'estret dels dos monstres, on Caribdis està a punt de xuclar-lo: d'un salt prodigiós, però, Odisseu s'agafa a la figuera borda que creix al penyal de damunt del remoli. L'heroi s'hi queda aferrat fins que el remoli remet i escup les restes de la seva nau. Odisseu es deixa caure a l'aigua i, surant a bord del naufragi, arriba a l'illa de Calipso.
Versió
Pau Sabaté.Il·lustrat amb CHAT GPT
