Els Indoeuropeus

     Els indoeuropeus eren un poble de pastors, per tant avessats a la guerra i nòmades, que habitaven les estepes de l’es de l’atual Ucarïna i el sud de l’actual Rússia. Aprofitant la domesticació del cavall, van expandir-se, en distintes onades, per Europa entre el 4.000 i 1000 ane i subjugaren els agricultors, siposadament més pacífics, del Neolític. Era una cultura patriarcalque enterrava els seus mort en túmuls funeraris que contrastava amb la cultura més femenitzda, pacífica i matriarcal dels agricultors neolítics. Aquesta expansió està molt relacionada amb la difusió de l’agricultura, a partir del descobriment dels cereals a Anatòlia, i no té perquè ser violenta.

      Una societat patriarcal, nòmada, pastoral i guerrejadora, amb una agricultura estacional que tenia el cavall com a montura i el carro com a vehicle, el ramat com a riquesa i el sacrifici com a religió. Una religió senzilla, amb un panteó predominantment masculí on la victòria en la guerra i el benestar terrenal era del que es tractava propiciar.

     Un personatge clau era el poeta, que cantava les gestes de reis i guerrers: No era tan sols un cantor, sinó el mestre de la paraula i per tant el sacerdot que invocava als déus, el metge que curava, el jurista que coneixia les fòrmules legals i, sobretot, el bard que cantava els llinatges dels reis i propagava la ideologia dominant. Hi havia dues menes de poetes: l’itinerant, de baixa reputació, i el bard, que al costat del rei arribava a tenir una influència important.

   S’organitzaven en clans, liderats per “reis” que es barallaven “fraternalment” entre ells per robar-se el bestiar, però s’unien davant l’enemic extern. El “rei” era un personatge humà i diví a la vegada,que complia la funció d’obtenir dels déus tot allò necessari pels homes. Un bon rei assegurava la pluja, la victòria, l’abundància de pastures, protegia el bestiar de les enfremetats i proporcionava cacera i pesca abundant. Si això no passava, havia de ser subtituït. El clan estava constituït per un conjunt de famílies extenses, governades pel pater família. Hi havia tres formes reconegudes de matrimoni: el matrimoni consumat per amor, quan dos joves s’unien lliurement, el segrest de la nòvia per part del jove guerrer i el matrimoni arreglat quan el pare “comprava” una nòvis pel fill solter, el més freqüent. El reconeixement del nounat es produïa quan el pater famílies col·laca el nadó sobre els seus genolls i legitimava el seu naixement, denominant-lo “genuí”, és a dir autèntic (en llatí genuïnus  de genu “genoll”)

   Els indoeuropeus veien el món des d’un prisma que constava de tres categories: allò sagrat, allò militar i allò econòmic o productiu. En la religió quedava manifest en la veneració a Júpiter, Mart i Quirí (coneixement, guerra i fertilitat) i en la societat en els sabis, guerrers i artesans.