Si bé la tradició hebrea i la cristiana assenyala com a autor dels primers llibres a Moisès, el patriarca que va liderar als hebreus en la seva fugida d’Egipte i a qui el seu deu Yahvé va dictar-los quan es trobava al cim del Sinaí, les investigacions biblistes apunten altres hipòtesis. Les contradiccions en el relat, els estils de redacció i la distinció de diferents seccions suggereix l’ecistència d’autors difernst en moments històrics i llocs també diversos. Segons aquesta línia de treball, que és la més acceptada o bé el punt d’inici de qualsevol estudiós, tindríem cinc moments en què es va anar construint el relat i els seus diferents llibres:
Segle IX ane: Al regne de Judà, l’autor
denomin a J (Yahvista) escriu els primers textos del que posteriorment serà la
Torà, el llibre sagrat dels jueus. Al Déu se l’anomena Yahvé, les escenes relatades es situen a l’entorn de
Jerusalem i les muntanyes de Judea i els protagonistes són els patriarques de
les tribus d’Israel. Això fa suposar que qui ho va esvriure era alguna persona
relacionada amb el temple de Yahvé a Jerusalem quan fou capital del regne de
Judà, separat del regne d’Israel.
Segle VIII ane: Al regne d’Israel,
al nord del de Judà, s’escriu també una versió particular i pròpia de la Torà.
És l’autor E (Elohista) perquè al Déu se l’anomena Elohim i ens mostra una
tradició diferent sobre la revelació. L’espai geogràfic està situat al regne d’Israel
que era independent. Els protagonistes són els patriarques de mles tribus que
ocuparen històricament aquest territori. És un text similar al de J però amb
característiques pròpies, té un especial apreci per Moisés el que va pensar que
era un dels sacerdots procedents de la seva tribu.
Segle VII ane: els textes es
fusionen quan Israel es destruida pels Assiris i els seus habitants busquen
refugi i són acollits a Jerusalem i al regnde de Judà. Els sacerdots del temple
van promoure una redacció de nous textos que els fusionessin per així facilitar
la integració de la nova comunitat. Posteriorment s’anaven afegint de nous que
matisaven i complementaven aquesta versió. S’afegiren fragments relacionats amb
els rituals del temple de Jerusalem i això ens indicaria que el seu autor n’era
un sacerdot. És la font P (sacerdotal)
622 ane: En el regnat del rei
Josies a Judà té lloc el descobriment del llibre del Deuterenomi, escrit per l’autor
D. Aquest llibre eren una mena de discursos que Moisés hauria escrit a partir
de les paraules dictades per Déu al Sinaí. És l’autor D
Segles V-IV ane: es produeix la
redacció complerta de la Torà, fusionant les diferenst fonts i autories. S’atgribuiex
aquesta autoria a Esdras, escriba jueu i expert en la llei, funcionari del rei
persa enviat a reorganitzar el culte a Jerusalem al retorn de l’exili
babilònic.
La Bíblia segueix transformant-se
i els sacerdots hebreus van anar otorgant la categoria d’obra revelada per Déu
a altres llibres que formaven part del patrimoni literari jueu.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada