Els homínids i la cooperació social.

       

    Fa uns sis milions d’anys, la falla del Rift va reestructurar-se, augmentant la seva longitud i accelerant l’extensió de les praderies. Va ser aleshores quan el darrer ancestre  comú a pòngids i  homínids va generar aquestes dues branques. Els pòngids son els descendents que van quedar a la banda occidental de la falla, on encara avui existeix gran vegetació arbòria. Els homínids son els descendents dels que van quedar a la part oriental, on les praderies van substituir la selva i esdevingueren paisatges més oberts.

La sabana afavoreix les espècies amb alimentació omnívora . Fa que els espècies primats passin moltes hores al terra i moltes menys als arbres amb la qual cosa les agrupacions socials son més intenses. A més, la necessitat de trametre la localització d’aliments fa augmentar el nivell de comunicació entre el grup.

El canvi mediambiental provoca una alimentació omnívora i alhora afavoreix el comportament social del grup.

Tot i això, abandonar els arbres i sortir a les planures obertes era perillós, perquè aquestes planures son l’espai dels predadors. Van haver d’inventar-se una nova manera per aconseguir l’èxit: els primats no estan dotats per la carrera. La nova fórmula va ser la cooperació: adoptar posicions defensives comunitàries dins d’un marc social coordinat i semi cooperatiu de caràcter jeràrquic, amb una cohesió total o amb certa dispersió per grups. Va ser un reforçament social.

La conducta es modifica  segons la pressió alimentària i la major cooperació es dona quan cal aconseguir carn: la cacera sempre és cooperativa. A més dificultat d’obtenir recursos (per dispersió o per risc) l’organització social cal que sigui reestructurada fent-se més cohesionada perquè el principal beneficiari de la nova situació sigui el grup i no l’individu: es passa d’una actitud individual a una de grupal.

Els homínids van atrevir-se a endinsar-se a les àrees obertes i descobertes  perquè van ser capaços de fer front als riscos que havien d’afrontar. Per això hi havia dos camins: o fer-se més agressius, per enfrontar-se als predadors si calia, o fer-se més cooperatius. El primer requereix jerarquia, mascles dominants i organització piramidal del grup. El segon implica disminuir l’agressivitat i això fa que les femelles obtinguin un paper important.

El transport d’aliments a un lloc en concret es fa per compartir, i això és un tret bàsic en un sistema social cooperatiu total. Aquest lloc es converteix en la llar o campament. La cooperació en l’educació i cura de les cries és lògica en una societat marcada per la cooperació total, i això permet tenir un nombre més elevat de cries. Cooperar, compartir, treballar per al grup i no per a l’individu, d’elles en davalla tenir una llar o campament i portar-hi els aliments

Querol, Mª Angeles; Triviño, Consuelo. La mujer en “el orígen del hombre”. Bellaterra Arqueologia, Barcelona 2004