Grècia post-micènica

Les societats que es desenvolupen posteriorment de la civilització micènica són molt més senzilles i condicionades per l’economia de subsistència. Ni tan sols deixen un testimoni escrit. Són societats orals, poc burocratitzades, que s’han contstruït damunt les ruïnes d’una cultura molt poltent, però que al cap i a la fi va sucumbir per no saber fer front al creixement. Tot i la foscor amb què es coneix aquest moment, té una importància capital en la història de grècia perquè la civilització clàssica hi té les seves arrels, el seu procés de gestació. La substitució del bronze pel ferro és una de les seves senyals d’identitat. Això, tot i demostrar un certa regressió perquè indica la incapacitat d’estructurar un comerç viable per importar el coure i l’estany, també suposa una sociaolització del metall. El ferro és molt més accessible i molt més adequat per aquestes societats que viuran en una economia de subsistència. Alhora també suposa una certa universalització de les eines de metall, que abans convivien encara amb eines neolítiques, perquè la dificultat d’aconseguir les primeres matèries pel bronze, i el seu elevat cost, feia que aquest metall tingués un ús restringit. Incidint així de manera negativa en la tecnoligia agrària. Per tant unes eines no adequades dificultaven les possibilitats de fer front a les crisis climàtiques i de producció que es produïien cíclicament. La modèstia d’aquesta societat es veu expressada en les seves manifestacions sepulcrals: tombes aïllades, individuals, sepulcres excavats al sòl, en roques i les ofrenes fúnebres més pobres practicant-se la inhumació i la incineració. Això substitueix les grans tombes de cúpula col·lectives micèniques, signe d’una sumptuositat que denota la riquesa.

També el poblament es veuràn transformat. La població va dispersar-se a l'enfonsar-se el sistema econòmic i a l'haver-hi la destrucció dels centres de poder. Va anar a refugiar-se a diverses zones on formaren petites comunitats quee s fortificaren o bé aprofitaren les ruïnes d'antics centres habitats. Aquests nuclis urbans són l'embrió de les futures ciutats-estat.