La construcció de piràmides

Cap descripció antiga no ens dóna informació sobre el mètode de construcció pròpiament dit. Allò que Heròdt diu al respecte es basa en dades recollides entre els seus contemporanis; però dos mil anys després de la construcció de les piràmides, aquetst no en sabien gaire més que nosaltres. Prop de les piràmides de Meidum i Dashur encara es distingeixen les restes de les rampes que van fer servir per transportar el material de pedra. Avui ja està superada la hipòtesi segons la qual , per transportar i col·locar els blocs de pedra al capdemunt de la piàmide es feia servir una sola rampa perpendicular a una de les seves cares. Pel que fa a la piràmide de Keops, una rampa d'aquesta mena hauria de tenir una longitud de 3,3 Km, amb un volum 3,5 vegades superior al mateix monument. Des del punt de vista tècnic tampoc no és imaginable una rampa envolupant, ja que hauria amagat al mateix temps les quatre cares de la piràmide i les quatre arestes, de forma que el control dels angles i de la inclinació de les cares hauria estat impossible. És més possible que al començament s'hagués recorregut a una sèrie de petites rampes que s'anaven estenent tot alvoltant de la piràmide, per les quals es podien arrossegar els blocs fina a una alçada de 25 a 30 metres; en aquest punt el 50 % de la massa ja era col·locada. A continuació es construïa una rampa lateral més important amb la vora que recolzava en una de les cares de la piràmide – cosa que permetia estalviar la meitat del volum d'una rampa lliure i que al mateix temps li donava més estabilitat -, i per la qual es transportaven les pedres fins a una alçada lleugerament superior a la cúspide de la piràmide. Prenent com a exemple la de Keops, amb els seus 146,60 metres d'alçada, als 100 metres ja s'hauria col·locat el 96 % de la seva massa. Els últims 20 a 30 metres probablement es van haver de fer mitjançant un sistema de construcció en grades. Pel que fa al pyramidion, la pedra del cim, només es va poder col·locar mitjançant una bastimentada adient, i això permet suposar que els egipcis coneixien la politja, encara que no ens n'ha arribat cap representació. L'existència de palanques més simples i de trineus és documentada. A les imatges que tenim de les obres d'irrigació, s'hi pot veure el xaduf, un instrument que permet l'aixecament per suspensió. És molt possible que aquest procediment s'hagués aplicat als materials de construcció.
També cal destacar que les més grans conquestes científiques, tècniques i artístiques, no només de la civilització egípcia sinó també de la història de la humanitat, des del descobriment de l'escriptura fins els avenços en medicina, van tenir lloc manifestament a la primera meitat del tercer mil·leni abans de la nostra era. Als segles posteriors, els homes no faran sinó aprofundir els coneixements i perfecccionar les tècniques adquirides en aquella època. Perquè es produeixin altres innovacions capaces d'eixamplar el camp de visió del món científic i tècnic, caldrà esperar fins els grans pensadors grecs del segle VII i VI aC.

Basat en: La ciència dels constructors de piràmides.
El desenvolupament de la tècnica al Nil
Stadelmann, Rainer