Les comunitats primitives van haver d'anar edificant una tradició científica en el marc de la producció d'instruments. L'anotar i trametre coneixements sobre quines eren les millors pedres, on es podien trobar i com calia que fossin manipulades. Tan sols encavat d'haver dominat la tècnica de fabricació es va poder començar a elaborar, amb èxit, eines específiques per a cada operació en particular. A l'inici el millor esclat que s'obtenia servia, sense cap mena de discriminació, com a navalla, serra, ganivet, raspador, foradador.
El control de foc va ser, segurament, la primera gran passa en l'emancipació de l'home de la servitud al medi. Escalfat per les brases, els humans van poder soportar les nits fredes i va penetrar en les regions temperades i àrtiques. Les flames el van il·luminar per la nit i el van permetre explorar els amgatalls inòspits de les cavernes que l'abrigaven. El foc feia marxar les bèsties salvatges. Es van fer comestibles substàncies que no ho eren en el seu estat natural. L'humanitat ja no va haver de limitar els seus moviments a una tipologia de clima, i les seves activitats no van quedar determinades per la llum del Sol.
Al controlar el foc, l'home va dominar una força física poderosa i un agent químic de primer ordre. Per primer cop en la història, una criatura de la natura podia dirigir una de les grans forces naturals. I aquest exercici de poder va reaccionar damunt qui l'exercia. Avivant i apagant el foc, transportant-lo i fent-lo servir, l'home es va desviar de manera revolucionària de la conducta dels altres animals.
Al començament, l'home aprofitava i mantenia els focs que ja trobava encesos, produïts pels llaps o demés agents naturals. Això ja suposa alguna ciència: observació i comparació d'experiències. L'home va haver d'apedre quins eren els efectes del foc: allò que podia menjar, i axí successivament. Guardant i perseverant les flames, l'home va anar acumulant coneixements. Els focs sagrats que mai s'apagaven van ser mantinguts com a rituals per molts pobles antics.
Quan va aprendre a produir foc a voluntat va ser d'una importància cabdal. A partir d'aleshores no tan sols podia controlar sinó també iniciar aquest enigmàtic procès de combustió. Va convertir-se en un creador.
L'èxit en la cacera tan sols va ser possible per una observació perllongada i acurada dels hàbits de les preses. Els resultats degueren formar part d'una tradició col·lectiva de coneixements sobre cacera. També la distinció de les plantes nutritives i metzines va també ser adquirida per experiència i, encavat, incorporada a la tradició comunal.
L'home deuria aprendre quines eren les èpoques més propícies per a la cacera de les diverses preses i per a recol·lectar les diferents vegetals. Per a fer-ho amb èxit cal haver desxifrat el calendari del cel; haver observat les fases de la lluna i l'ascensió dels astres, comparant-les amb observacions botàniques i/o zoològiques.Per tenir èxit en la vida, l'home més primitiu necessitava tenir un conjunt de coneixements considerable sobre astronomia, botànica, geologia, zoologia. Adquirint i transmetent aquests coneixements es van anar establint des de molt antic els fonaments de la ciència.
També podem considerar el fet que els homes van anar aprenent a actuar en companyia i cooperació uns amb els altres, en l'adquisisció de la seva pròpia subsistència. Una criatura tan feble i probrement dotada com l'home , no podia caçer amb èxit els grans animals i le sferes, les quals constituïen una part molt important de la seva dieta. Això portaria a una certa forma de jerarquia social, probablement estructurada a partir de la família.
En aquests moments ens situem ara fa uns 200.000 anys. I d'aleshores ens han quedat deu o dotze esquelets complerts i innombrables quantitats d'utensilis. Cosa que no vol dir que aquest incalculable quantitat d'eines fossin propietat d'una gran quantitat de població. Ans al contrari, un individuo pot haver fet i perdut tres o quatre eines al dia. Segurament en l'època de què estem parlant la família humana va constituir un grup numèricament petit, comparabale al dels antropoides contemporanis.
El control de foc va ser, segurament, la primera gran passa en l'emancipació de l'home de la servitud al medi. Escalfat per les brases, els humans van poder soportar les nits fredes i va penetrar en les regions temperades i àrtiques. Les flames el van il·luminar per la nit i el van permetre explorar els amgatalls inòspits de les cavernes que l'abrigaven. El foc feia marxar les bèsties salvatges. Es van fer comestibles substàncies que no ho eren en el seu estat natural. L'humanitat ja no va haver de limitar els seus moviments a una tipologia de clima, i les seves activitats no van quedar determinades per la llum del Sol.
Al controlar el foc, l'home va dominar una força física poderosa i un agent químic de primer ordre. Per primer cop en la història, una criatura de la natura podia dirigir una de les grans forces naturals. I aquest exercici de poder va reaccionar damunt qui l'exercia. Avivant i apagant el foc, transportant-lo i fent-lo servir, l'home es va desviar de manera revolucionària de la conducta dels altres animals.
Al començament, l'home aprofitava i mantenia els focs que ja trobava encesos, produïts pels llaps o demés agents naturals. Això ja suposa alguna ciència: observació i comparació d'experiències. L'home va haver d'apedre quins eren els efectes del foc: allò que podia menjar, i axí successivament. Guardant i perseverant les flames, l'home va anar acumulant coneixements. Els focs sagrats que mai s'apagaven van ser mantinguts com a rituals per molts pobles antics.
Quan va aprendre a produir foc a voluntat va ser d'una importància cabdal. A partir d'aleshores no tan sols podia controlar sinó també iniciar aquest enigmàtic procès de combustió. Va convertir-se en un creador.
L'èxit en la cacera tan sols va ser possible per una observació perllongada i acurada dels hàbits de les preses. Els resultats degueren formar part d'una tradició col·lectiva de coneixements sobre cacera. També la distinció de les plantes nutritives i metzines va també ser adquirida per experiència i, encavat, incorporada a la tradició comunal.
L'home deuria aprendre quines eren les èpoques més propícies per a la cacera de les diverses preses i per a recol·lectar les diferents vegetals. Per a fer-ho amb èxit cal haver desxifrat el calendari del cel; haver observat les fases de la lluna i l'ascensió dels astres, comparant-les amb observacions botàniques i/o zoològiques.Per tenir èxit en la vida, l'home més primitiu necessitava tenir un conjunt de coneixements considerable sobre astronomia, botànica, geologia, zoologia. Adquirint i transmetent aquests coneixements es van anar establint des de molt antic els fonaments de la ciència.
També podem considerar el fet que els homes van anar aprenent a actuar en companyia i cooperació uns amb els altres, en l'adquisisció de la seva pròpia subsistència. Una criatura tan feble i probrement dotada com l'home , no podia caçer amb èxit els grans animals i le sferes, les quals constituïen una part molt important de la seva dieta. Això portaria a una certa forma de jerarquia social, probablement estructurada a partir de la família.
En aquests moments ens situem ara fa uns 200.000 anys. I d'aleshores ens han quedat deu o dotze esquelets complerts i innombrables quantitats d'utensilis. Cosa que no vol dir que aquest incalculable quantitat d'eines fossin propietat d'una gran quantitat de població. Ans al contrari, un individuo pot haver fet i perdut tres o quatre eines al dia. Segurament en l'època de què estem parlant la família humana va constituir un grup numèricament petit, comparabale al dels antropoides contemporanis.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada