Fins el s X aquests territoris van viure aïllats, sense contactes comercials ni culturals. De fet estaven establint-se al territori, barrejant-se amb les persones que quedaven del despoblament micènic i estabilitzant una economia que va haver de començar de zero. Però tècnicament la substitució del bronze pel ferro, que era molt més accessible i fàcil d'obtenir i treballar, va portar a una millora de les eines agràries i, en general, de les tècniques productives. En poc temps la societat mestissa creada va haver de fer front a una nova crisi, però va ser afrontada de manera diferent. Si bé en la crisi micènica la penúria havia portat a la ruïna per la incapacitat de trobar-hi sortida, ara els habitants de Grècia tenen altres estratègies. Descendents de pobles acostumats a desplaçar-se quan no podien satisfer les seves necessitats vitals, ara poc els costa a les comunitats que pateixen sobrepoblació, esgotament de les terres, reducció de conreus ... anar a la recerca de terres més pròsperes.
Un primer intent de colonització de les costes d'Àsia Menor es produeix en aquesta època. La mitologia indica que hi va haver una primera onada jònica que des d'Atenes va anar a la Costa Asiàtica fundant-hi unes primeres ciutats: Milet, Efes, Esmirna i també poblaren algunes illes. Una segona onada es va establir més al sud. Aviat tots van barrejar-se amb els nadius (lidis, caris). És en aquestes ciutats fundades des de l'emigració on floreix la cultura i l'art helènic mostrant indicis del món que acabaran configurant. La tercera onada ja va anar fins el sud d'Itàlia i més enllà. El s VIII a C es consolidaren ls colonitzacions en competència amb els fenicis. Aquestes colònies servien per alliberar les tensions internes provocades per la sobrepoblació i també per abastir de productes les ciutats desenvolupades a la Península, produïnt-se així un fluxe comercial que donava resposta a les necessitats econòmiques plantejades per la situació.
La llengua grega es va anar conservant després de la caiguda del món micènic, però es va perdre l'escriptura. Provablement és degut a que la llengua escrita tan sols era utilitzada pels funcionaris i bàsicament era d'ús econòmic i burocràtic. Ja al s IX i VIII a C els grecs, fruït del contacte que tenen amb els pobles anatòlics, importen un sistema basat en l'alfabet fenici. No és un alfabet sil·làbic, sinó de lletres que enriquiren i difongueren. Així va començar una nova època cultural. És en aquesta època, però, la que va de l'esfondrament del món micènic a la invenció del nou alfabet, quan es generarà el nucli de temes que configuren la literatura grega clàssica. És aleshores quan creix i es manté en memòria popular el record de gestes d'altres temps, sagues històriques enllaçades amb la mitologia religiosa. El desenvolupament d'aquesta tradició oral es va difonent mitjançant els aedes, molt abans d'Homer.
En una comunitat de persones lliures, sota la direcció d'una elit de guerrers amb ideals d'heroïcitat, es configura unasocietat i una civilització diferent a la que caracteritza la fi del món micènic. Una ideologia aristocràtica i les tendències igualitàries. Va ser a l'edat Fosca on es va forjar el principi d'una comunitat política.
Un primer intent de colonització de les costes d'Àsia Menor es produeix en aquesta època. La mitologia indica que hi va haver una primera onada jònica que des d'Atenes va anar a la Costa Asiàtica fundant-hi unes primeres ciutats: Milet, Efes, Esmirna i també poblaren algunes illes. Una segona onada es va establir més al sud. Aviat tots van barrejar-se amb els nadius (lidis, caris). És en aquestes ciutats fundades des de l'emigració on floreix la cultura i l'art helènic mostrant indicis del món que acabaran configurant. La tercera onada ja va anar fins el sud d'Itàlia i més enllà. El s VIII a C es consolidaren ls colonitzacions en competència amb els fenicis. Aquestes colònies servien per alliberar les tensions internes provocades per la sobrepoblació i també per abastir de productes les ciutats desenvolupades a la Península, produïnt-se així un fluxe comercial que donava resposta a les necessitats econòmiques plantejades per la situació.
La llengua grega es va anar conservant després de la caiguda del món micènic, però es va perdre l'escriptura. Provablement és degut a que la llengua escrita tan sols era utilitzada pels funcionaris i bàsicament era d'ús econòmic i burocràtic. Ja al s IX i VIII a C els grecs, fruït del contacte que tenen amb els pobles anatòlics, importen un sistema basat en l'alfabet fenici. No és un alfabet sil·làbic, sinó de lletres que enriquiren i difongueren. Així va començar una nova època cultural. És en aquesta època, però, la que va de l'esfondrament del món micènic a la invenció del nou alfabet, quan es generarà el nucli de temes que configuren la literatura grega clàssica. És aleshores quan creix i es manté en memòria popular el record de gestes d'altres temps, sagues històriques enllaçades amb la mitologia religiosa. El desenvolupament d'aquesta tradició oral es va difonent mitjançant els aedes, molt abans d'Homer.
En una comunitat de persones lliures, sota la direcció d'una elit de guerrers amb ideals d'heroïcitat, es configura unasocietat i una civilització diferent a la que caracteritza la fi del món micènic. Una ideologia aristocràtica i les tendències igualitàries. Va ser a l'edat Fosca on es va forjar el principi d'una comunitat política.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada