A l'època de la revolució Urbana (Egipte, Mesopotàmia) apareixen les primeres religions eclesiàstiques, que atribuïen a la divinitat força més poder que a les del Neolític. Algunes d'aquestes divinitats fins i tot eren considerades responsables de l'origen del món i controlaven alguns fenòmens importants de la natura: el moviment del Sol, la pluja, la reproducció humana, vegetal i animal ...
En general els pobles d'origen agrari van començar a venerar divinitats femenines, i els d'origen ramader, divinitats masculines. A mesura que unes ciutats es van anar imposant sobre unes altres, els déus de les ciutats més poderoses també s'imposaven sobre els altres. A tots aquests déus s'atribuïen llegendes i mites amb els quals s'intentava explicar els grans misteris sobre la vida i la mort, el creixement, el futur, etc.
Del comportament que s'atribuia a les divinitats en sortia una moral, és a dir, un conjunt de normes de conducta aplicable als éssers humans. Aquesta moral d'origen divi era la mateixa que reflectien les lleis elaborades pels estats.
Es creà un grup organitzat de sacerdots responsable de tot allò que tenia a veure amb les creences i el comportament moral dels ciutadans, perquè fos del gust de les divinitats, i també per retre'ls culte. Els sacerdots van ser sempre una casta privilegiada, perquè eren “els transmissors de la voluntat divina”; s'esforçaven en mantenir en secret els seus rituals i els seus coneixements i es presentaven com a exclusius dipositaris de la veritat.
A cada centre religiós existia un grup de sacerdots que s’encarregava d’atendre a la divinitat titular del temple i, per extensió, a les divinitats que constituïen la seva família
En general els pobles d'origen agrari van començar a venerar divinitats femenines, i els d'origen ramader, divinitats masculines. A mesura que unes ciutats es van anar imposant sobre unes altres, els déus de les ciutats més poderoses també s'imposaven sobre els altres. A tots aquests déus s'atribuïen llegendes i mites amb els quals s'intentava explicar els grans misteris sobre la vida i la mort, el creixement, el futur, etc.
Del comportament que s'atribuia a les divinitats en sortia una moral, és a dir, un conjunt de normes de conducta aplicable als éssers humans. Aquesta moral d'origen divi era la mateixa que reflectien les lleis elaborades pels estats.
Es creà un grup organitzat de sacerdots responsable de tot allò que tenia a veure amb les creences i el comportament moral dels ciutadans, perquè fos del gust de les divinitats, i també per retre'ls culte. Els sacerdots van ser sempre una casta privilegiada, perquè eren “els transmissors de la voluntat divina”; s'esforçaven en mantenir en secret els seus rituals i els seus coneixements i es presentaven com a exclusius dipositaris de la veritat.
A cada centre religiós existia un grup de sacerdots que s’encarregava d’atendre a la divinitat titular del temple i, per extensió, a les divinitats que constituïen la seva família
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada