Els indicis més antics de la nova economia neolítica provenen de Palestina, on alguns botànics creuen que creixia de manera espontània els avantpassats silvestres del blat i la civada. Una tribu, a qui s'ha anomenat natufienses, que habitaven les cavernes del Mont Carmel i altres llocs, vivien dela recol·lecció, la cacera i la pesca, que practicaven amb microlits de pedra i arpons d'òs. Però també preparaven pedres de vores asserrades, muntades en mànecs d'os, les vores dels quals exhibeixen una llustruositat peculiar, que segons les experiències realitzades tan sols s'obté quan es talla la palla.
Per tant aquestes eines de pedra denticulada no són més que les dents d'una falç. Així el desenvolupament es va orinetant cap a la mateixa direcció: l'economia mixta, consistent en què la recol·lecció complementada per l'agricultura gradualment cedeix el pas a l'economia basada sobre l'agricultura mentre que la cacera es converteix en una ocupació subsidiària, o bé queda relegada a a grups socials diferenciats.
Les societats que crien bestiar i simultàniament practiquen conreus, poden contarrestar l'esgotament del sòl utilitzant l'adob dels ramats, amb això eviten el nomadisme obligat, sobretot als poblals europeus, quan s'esgota la fertilitatm de les terres. Totes les espècies principals de bestiar que avui es crien per a l'obtenció d'aliments, sembla que ja van ser domesticades al Pròxim Orient i a Europa per societats que encara es trobaven a l'estadi neolític. Més endavant tan sols van realitzar-se alguns ajustaments als tancats de les granges, amb la importació d'espècies exòtiques, sobretot aus de corral que s'havien criat a la vall de l'Indo durant el tercer mil·leni, alhora que es desenvolupaven noves formes pel creuament de les espècies locals i per selecció.
Totes les plantes cultivables de certa importància han estat descobertes per societats que no coneixien l'escriptura. Ha estat possible determinar la presència en assentaments neolítics de vàries espècies de blat, de civada i de mill. Naturalment els arbrs fruiters i les vinyes que any rera any donen fruits, lligaven els seus pagesos al territori i reduïen els hàbits nòmades.
Les eines utilitzades eren de fusta fins l'edat del ferro. I l'arada abans del 1500 aC no era una eina generalitzada a l'agricultura. Aquestes arades primitives eren unes eines molt simples que amb prou feines esgarrapaven el sòl.
La cria de bestiar combinada amb l'agricultura d'arada possibilità als camperols la producció da'liments en quantitats superiors a les necessitats domèstiques. Podia utilitzar-se l'excedent per a sostenir artesans , comerciants, sacerdots i funcionaris que no produïen elpropi aliment, i per a fer el pagament de materials importats. Els llogarrets de camperols es van convertint en petits municipis que albergaven cert nombre d'artesans i en els que observem templets a més d'habitacions i graners, els habitants dels quals empraven substàncies estrangeres, particularment metalls. Ha sorgit un nou ordre econòmic; sobre les espatlles del camperolat han pujat noves classes; s'inicia un nou període i es complerta un canvi econòmic.
Les societats que crien bestiar i simultàniament practiquen conreus, poden contarrestar l'esgotament del sòl utilitzant l'adob dels ramats, amb això eviten el nomadisme obligat, sobretot als poblals europeus, quan s'esgota la fertilitatm de les terres. Totes les espècies principals de bestiar que avui es crien per a l'obtenció d'aliments, sembla que ja van ser domesticades al Pròxim Orient i a Europa per societats que encara es trobaven a l'estadi neolític. Més endavant tan sols van realitzar-se alguns ajustaments als tancats de les granges, amb la importació d'espècies exòtiques, sobretot aus de corral que s'havien criat a la vall de l'Indo durant el tercer mil·leni, alhora que es desenvolupaven noves formes pel creuament de les espècies locals i per selecció.
Totes les plantes cultivables de certa importància han estat descobertes per societats que no coneixien l'escriptura. Ha estat possible determinar la presència en assentaments neolítics de vàries espècies de blat, de civada i de mill. Naturalment els arbrs fruiters i les vinyes que any rera any donen fruits, lligaven els seus pagesos al territori i reduïen els hàbits nòmades.
Les eines utilitzades eren de fusta fins l'edat del ferro. I l'arada abans del 1500 aC no era una eina generalitzada a l'agricultura. Aquestes arades primitives eren unes eines molt simples que amb prou feines esgarrapaven el sòl.
La cria de bestiar combinada amb l'agricultura d'arada possibilità als camperols la producció da'liments en quantitats superiors a les necessitats domèstiques. Podia utilitzar-se l'excedent per a sostenir artesans , comerciants, sacerdots i funcionaris que no produïen elpropi aliment, i per a fer el pagament de materials importats. Els llogarrets de camperols es van convertint en petits municipis que albergaven cert nombre d'artesans i en els que observem templets a més d'habitacions i graners, els habitants dels quals empraven substàncies estrangeres, particularment metalls. Ha sorgit un nou ordre econòmic; sobre les espatlles del camperolat han pujat noves classes; s'inicia un nou període i es complerta un canvi econòmic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada