Les grans ideologies religioses (sistemes de pensament filosòfic-teològic) van gaudir d’una gran potència creadora i van arribar a un nivell força elevat d’evolució. Però arribats en aquest punt també van experimentar profundes crisis de creixement. Karl Jaspers situa aquests moments entre el 800 i 200 ane aproximadament. Era aleshores quan, sistemàticament apareixien moviments religiosos de salvació (homes carismàtics anunciaven l’imminent arribada d’un alliberador) que pretenien trencar els vells paràmetres de religiositat tribal, modernitzar-se sobretot amb un profetisme i una nova ètica. I és en aquesta franja cronològica precisament, segons es desprèn de les investigacions arqueològiques i bíbliques, en què el rei jueu Josies va fer reconstruir radicalment la religió mosaica, encara fortament adherida a la mentalitat tribal. Aquest revisió textual va acompanyada d’una reconducció ideològica per aconduir-nos a la primera definició rigorosa del monoteisme jueu.
El seguit de relats que projecten els interessos dels protagonistes i dels redactors que van orientar tan l’acció col·lectiva del poble hebreu com l’elaboració d’un corpus intel·lectual que l’imposés, van propiciar l’ènfasi posat en els factors ideològics, cosa que no hem de deixar de banda a l’hora de llegir aquest conjunt de relats extraordinaris. I entenem aquí ideologia com la influència principal de la lluita de classes i els seus interessos sobre les formes i continguts del pensament, en el context d’unes relacions de producció, amb el seu entorn de factors econòmics, socials, polítics, culturals i religiosos. Les ideologies dibuixen el perfil de les superestructures mentals i institucional d’una societat.
La revolucionària teologia jahvista es genera en el procés de la formació ideològica d’Israel com a poble escollit, en el context d’una religiositat ètnica i nacionalista. Els cultes tribals i els antics rituals van ser considerats com a deslleials a Jahvé i la causa de les desgràcies que el poble jueu havia patit en aquells moments (exili i deportació a Babilònia). És doncs al post-exili (s V i IV ane) quan el text de La Biblia es revisa, reajusta i complerta. El sacerdot Ezra serà qui dirigeix aquesta empresa, per la seva rigorositat en la ideologia jahvista, també pel seu saber sacerdotal i per la seva sensibilitat cap a les noves necessitats de la teocràcia del Temple. Impulsarà, juntament amb Nehemíes, la continuació de la idea de purificació espiritual i estricte monoteisme que Josies havia impulsat abans de l’exili.
El seguit de relats que projecten els interessos dels protagonistes i dels redactors que van orientar tan l’acció col·lectiva del poble hebreu com l’elaboració d’un corpus intel·lectual que l’imposés, van propiciar l’ènfasi posat en els factors ideològics, cosa que no hem de deixar de banda a l’hora de llegir aquest conjunt de relats extraordinaris. I entenem aquí ideologia com la influència principal de la lluita de classes i els seus interessos sobre les formes i continguts del pensament, en el context d’unes relacions de producció, amb el seu entorn de factors econòmics, socials, polítics, culturals i religiosos. Les ideologies dibuixen el perfil de les superestructures mentals i institucional d’una societat.
La revolucionària teologia jahvista es genera en el procés de la formació ideològica d’Israel com a poble escollit, en el context d’una religiositat ètnica i nacionalista. Els cultes tribals i els antics rituals van ser considerats com a deslleials a Jahvé i la causa de les desgràcies que el poble jueu havia patit en aquells moments (exili i deportació a Babilònia). És doncs al post-exili (s V i IV ane) quan el text de La Biblia es revisa, reajusta i complerta. El sacerdot Ezra serà qui dirigeix aquesta empresa, per la seva rigorositat en la ideologia jahvista, també pel seu saber sacerdotal i per la seva sensibilitat cap a les noves necessitats de la teocràcia del Temple. Impulsarà, juntament amb Nehemíes, la continuació de la idea de purificació espiritual i estricte monoteisme que Josies havia impulsat abans de l’exili.
Basat en La Biblia desenterrada
de Finkelstein, I; Dilberman, N.H.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada