Cap el segle II els romans arribaren a la màxima extensió del seu Imperi. Les fronteres que es van fixar llavors ja no van poder ser ampliades. El procés d'enriquiment viscut amb l'expansió va arribar al sostre màxim i en el període que s'obrí a continuació, la societat romana va haver de variar enormememnt les seves formes de vida.
A partir d'aquest moment s'acaben els beneficis derivats de la conquesta: terres, esclaus, botí. L'imperi es va veure obligat a viure del que ja tenia i, a més a més, defensar-ho. Aleshores és quan es comença a viure d'una manera molt difierent de com s'havia viscut fins llavors. Sense nous ingressos es feia difícil conservar el luxe a què estaven acostumats els rics, les classes dirigents; sense nous esclaus era difícil aconseguir que les terres i les mines produïssin tans beneficis com fins llavors.
La defensa era quelcom molt costós. A l'interior de l'Imperi s'havia de mantenir l'ordre: el control dels esclaus, dels pobres a les ciutats, dels pobles conquerits, evitar l'entrada de pobles que habitaven a l'altra banda de les fronteres i els quals fins llavors havia estat fàcil mantenir allunyats. L'Imperi passa de conquerir cada vegada més terres a témer ser conquerit, perquè pobles que vivien al nord dels rius Rin i Danubi cada vegada els era més fàcil entrar dintre de les zones frontereres romanes i realitzar actes de pillatge o bé també d'invasió. La riquesa romana era un reclam perquè aquestes tribus deixessin de respectar les fronteres romanes: la pobresa dels llocs en què vivien, que els fa difícil alimentar-se i sobreviure, i l'empenta d'altres pobles que emigren des de llocs més llunyans pels mateixos motius, els fa emigrar.
Els romans han de tolerar la seva entrada i la seva permanència ja que no tenen força suficient per defensar-se davant la superioritat germànica. Aquestes invasions no són sempre violentes i destructives: un cop han demostrat als romans la seva força, s'estimen més arribar a un acord amb ells sobre el lloc on viure i com repartir-se els territoris i les riqueses. Això empobreis moltes ciutats: algunes queden abandonades i d'altres queden rescloses en muralles.
L'exèrcit romà intenta recuperar totes les terres i planifica un augment d'efectius. Els diners per pagar aquest exèrcit i proveir-lo van haver de sortir dels habitants de l'Imperi i, per tant, augmentaren els impostos. Els rics, tot buscant la manera d'evitar el seu pagament, començaran a marxar de les ciutats i a instal·lar-se en vil·les, al camp. Com que les ciutats s'anaven buidant, la producció artesanal i el comerç van decaure moltíssim. La terra, que era dels grans propietaris, esdevingué l'únic lloc on es podia sobreviure.
Els propietaris dividien els latifundis en petites parcel·les que lliuraven a camperols perquè les treballessin i, del que n'obtinguessin, els en donessin una part. Aquesta mena de contracte s'anomena colonat. També molts esclaus foren posats en llibertat i convertits en colons.
A partir d'aquest moment s'acaben els beneficis derivats de la conquesta: terres, esclaus, botí. L'imperi es va veure obligat a viure del que ja tenia i, a més a més, defensar-ho. Aleshores és quan es comença a viure d'una manera molt difierent de com s'havia viscut fins llavors. Sense nous ingressos es feia difícil conservar el luxe a què estaven acostumats els rics, les classes dirigents; sense nous esclaus era difícil aconseguir que les terres i les mines produïssin tans beneficis com fins llavors.
La defensa era quelcom molt costós. A l'interior de l'Imperi s'havia de mantenir l'ordre: el control dels esclaus, dels pobres a les ciutats, dels pobles conquerits, evitar l'entrada de pobles que habitaven a l'altra banda de les fronteres i els quals fins llavors havia estat fàcil mantenir allunyats. L'Imperi passa de conquerir cada vegada més terres a témer ser conquerit, perquè pobles que vivien al nord dels rius Rin i Danubi cada vegada els era més fàcil entrar dintre de les zones frontereres romanes i realitzar actes de pillatge o bé també d'invasió. La riquesa romana era un reclam perquè aquestes tribus deixessin de respectar les fronteres romanes: la pobresa dels llocs en què vivien, que els fa difícil alimentar-se i sobreviure, i l'empenta d'altres pobles que emigren des de llocs més llunyans pels mateixos motius, els fa emigrar.
Els romans han de tolerar la seva entrada i la seva permanència ja que no tenen força suficient per defensar-se davant la superioritat germànica. Aquestes invasions no són sempre violentes i destructives: un cop han demostrat als romans la seva força, s'estimen més arribar a un acord amb ells sobre el lloc on viure i com repartir-se els territoris i les riqueses. Això empobreis moltes ciutats: algunes queden abandonades i d'altres queden rescloses en muralles.
L'exèrcit romà intenta recuperar totes les terres i planifica un augment d'efectius. Els diners per pagar aquest exèrcit i proveir-lo van haver de sortir dels habitants de l'Imperi i, per tant, augmentaren els impostos. Els rics, tot buscant la manera d'evitar el seu pagament, començaran a marxar de les ciutats i a instal·lar-se en vil·les, al camp. Com que les ciutats s'anaven buidant, la producció artesanal i el comerç van decaure moltíssim. La terra, que era dels grans propietaris, esdevingué l'únic lloc on es podia sobreviure.
Els propietaris dividien els latifundis en petites parcel·les que lliuraven a camperols perquè les treballessin i, del que n'obtinguessin, els en donessin una part. Aquesta mena de contracte s'anomena colonat. També molts esclaus foren posats en llibertat i convertits en colons.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada