Cap a finals de s VII ane, al llarg d’unes dècades d’ebullició espiritual i agitació política, un grup de funcionaris de la cort, escribes, sacerdots, camperols significats, profetes, ... s’uniren per crear un moviment nou el nucli del qual van ser uns escrits sagrats plens de brillantor literària i espiritual. Aquesta obra mestra de la literatura (compilació d’escrits històrics, memòries, llegendes, contes populars, anècdotes, propaganda monàrquica, profecia, poesia antiga i altres adaptacions de fonts anteriors) serà objecte d’una nova tasca d’edició i elaboració fins a convertir-se en l’anclatge espiritual. Fins a tal punt que els dirigents (Josies i descendents) van declarar anatema el rastre de cultes extrangers o religiositats diversificades, considerant-les la causa de les calamitats que afectaven Judà. Aquesta campanya de purificació religiosa revolucionària va ser molt destructora i imposada per raons polítiques jueves.
Això va néixer a Jerusalem, entre els seus carrers, els patis del palau reial, el Temple del Déu d’Israel i com a resposta a un seguit de calamitats que afectaven a Judà en aquella època. Van emprendre una campanya de purificació religiosa ordenant la destrucció de santuaris diversos i declarant-los l’origen del mal. Des d’aleshores tan sols hi haurà un lloc legítim de culte: El Temple de Jerusalem. Així neix el monoteisme modern. I es lliga fortament a una ambició política: fer de Jerusalem el centre d’un extens regne panisraelita. Així doncs, contra tot pronòstic tenim descobriments que ens aporten noves dades sobre el tema. Segons això els descendents del rei David no van ser res més que un altre dels clans aristocràtics que lluitaven per mantenir-se en el poder malgrat rivalitats internes i amenaces externes. Aquests descobriments arqueològics revolucionen l’estudi de l’antic Israel. Ara ja és possible començar a separar història i llegenda. Començar a respondre no tan sols quan es va escriure La Biblia, sinó també per què es va escriure.
El projecte de monarquia expansiva i teocràtica de Josies va tenir els anys comptats. Asiris i Babilònics, amb Nabucodonosor, ho van destruir per les armes i sense pietat, posant fi als somnis d’epopeia nacional. La reconversió que anà fent el poble jueu en la reconstitució de la seva fe al llarg del cautiveri Babilònic i posteriorment, va produir contínuament una literatura que pretenia mantenir unida la comunitat. Però ara s’havia de fer sense una cobertura política monàrquica. La reconstrucció passava per reordenar la institució sacerdotal, enfortir l’economia i l’administració. L’Helenització va començar a prendre forma en una societat que feia front a uns moments atzarosos i caòtics (s. II i I ane) veient l’eclosió de la idea antiga del messianisme político-religiós en una versió més espiritualista i utòpica. El cristianisme irromprà amb força i tot i començar amb un desig de venjança jueva contra Roma es desenvoluparà cap a una nova religió carregada d’hel·lenisme i semitisme, de paganisme i judaisme. Va trobar en les esquerdes d’un imperi en decadència l’entorn adequat per reproduir-se fins a l’hegemonia.
Això va néixer a Jerusalem, entre els seus carrers, els patis del palau reial, el Temple del Déu d’Israel i com a resposta a un seguit de calamitats que afectaven a Judà en aquella època. Van emprendre una campanya de purificació religiosa ordenant la destrucció de santuaris diversos i declarant-los l’origen del mal. Des d’aleshores tan sols hi haurà un lloc legítim de culte: El Temple de Jerusalem. Així neix el monoteisme modern. I es lliga fortament a una ambició política: fer de Jerusalem el centre d’un extens regne panisraelita. Així doncs, contra tot pronòstic tenim descobriments que ens aporten noves dades sobre el tema. Segons això els descendents del rei David no van ser res més que un altre dels clans aristocràtics que lluitaven per mantenir-se en el poder malgrat rivalitats internes i amenaces externes. Aquests descobriments arqueològics revolucionen l’estudi de l’antic Israel. Ara ja és possible començar a separar història i llegenda. Començar a respondre no tan sols quan es va escriure La Biblia, sinó també per què es va escriure.
El projecte de monarquia expansiva i teocràtica de Josies va tenir els anys comptats. Asiris i Babilònics, amb Nabucodonosor, ho van destruir per les armes i sense pietat, posant fi als somnis d’epopeia nacional. La reconversió que anà fent el poble jueu en la reconstitució de la seva fe al llarg del cautiveri Babilònic i posteriorment, va produir contínuament una literatura que pretenia mantenir unida la comunitat. Però ara s’havia de fer sense una cobertura política monàrquica. La reconstrucció passava per reordenar la institució sacerdotal, enfortir l’economia i l’administració. L’Helenització va començar a prendre forma en una societat que feia front a uns moments atzarosos i caòtics (s. II i I ane) veient l’eclosió de la idea antiga del messianisme político-religiós en una versió més espiritualista i utòpica. El cristianisme irromprà amb força i tot i començar amb un desig de venjança jueva contra Roma es desenvoluparà cap a una nova religió carregada d’hel·lenisme i semitisme, de paganisme i judaisme. Va trobar en les esquerdes d’un imperi en decadència l’entorn adequat per reproduir-se fins a l’hegemonia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada