Des de temps immemorial existeix a Jericó un manantial que alimentava el que encara avui seguiex sent un gran oassis. Això explica sens cap mena de dubte el per què allà hi ha viscut gent gairebé de manera contínua durant prop de deu mil anys. Els agricultors s'agruparen a la seva proximitat al final de la prehistòria, provablement la seva població podria sumar aleshores sobre les dues o tres mil persones. Abans del sis mil ane, tenia grans dipòsits d'aigua, possiblement per a la irrigació, i una enorme torre de pedra que formava part d'un complicat sistema de defensa que durant molt temps va manentenir-se ne bon estat. És evident que els habitants de l'indret pensaven que tenien alguna cosa que valia la pena protegir: tenien propietats. Jericó era un lloc important, però no era encara l'inici d'una civilització; faltaven encara massa elements.
Hi ha una zona obscura, en què sabem que es produeix el canvi, però encara hi ha discrepàncies sobre le punt exacte on es creua la línia divisòria. A tot el pròxim Orient. Al voltant del 5000 aC. Les poblacions agrícoles tenen els excedents agraris sobre els que es podria aixecar la civilització. Algunes d'elles han deixat testimonis d'unes pràctiques relligioses complexes i d'una elaborada ceràmica pintada. En algun moment, al voltant del 6000 aC, es construïen edificis de rajoles de fang cuit a Turquia, Çatal Hüyük, un jaciment gairebé tan antic com Jericó. Però normalemnt entenem per civilització alguna cosa més que rituals, art o la presència de certa tecnologia, i també alguna cosa més que una acumulació d'éssers humans al mateix lloc.
Sobre les primeres civilitzacions no és convenient fer generalitzacions. Totes manifesten un baix nivell tecnològic, tot i que si ho comparem amb els seus antecessors és extraordinàriament alt. La seva forma i el seu desenvolupament estaven molt més determinats pel seu entorn que els de la nostra pròpia civilització. Però de manera tímida havien començat a trencar les limitacions de la geografia. La topografia del món ja era gairebé com l'actual; els continents ja estaven en les formes que tenen ara i les barreres o canals de comunicació que proporcionaven serien constants, però hi havia una aptitud tecnològica creixent per a explotar-los. S'estaven aprenent a utilitar els vents i les corrents marítimes que orientaren les primeres navegacions. Això sugereix que molt aviat les possibilitats d'intercanvi van anar creixent.
És perfectament raonable dir que la ciutat ha proporcionat la massa crítica que produeix la civilització i ha fomentat la innovació millor que qualsevol entorn anterior. Dintre de la ciutat els excedents de riquesa produïts per l'agricultura van fer possible altres activitats que caracteritzen la vida civilitzada. Van servir per mantenir una classe sacerdotal que elabrà una complexa estructura religiosa, que va conduir a la construcció de grans edificis amb funcions diferents a les estrictament econòmiques i, també, que va prtar la literatura. D'aquesta manera es van assignar recursos molt més elevats que en èpoques anteriors a alguna cosa diferent del que suposa el consum immediat, i això portà a noves iniciatives i experiències. La cultura acumulada es va anar convertint, d'aquesta manera, en un instrument cada cop més efectiu per cambiar el món.
Hi ha un canvi que es fa evident de manera ràpida: a diferents parts del món, els éssers humans començaren a diferenciar-se entre ells cada vegada de manera més ràpida. L'arribada de la civilització inaugura una era de diferenciació cada cop més ràpida del vestuari, de l'arquitectura, de la tecnologia, del comportament, de les formes socials i del pensament. Tot i que les seves arrels ja estan en la prehistòria, que ja contempla éssers humans amb estils de vida diferents , diferents maneres d'existir, diferents mentalitats i tamé diferents característiques físiques. Amb les primeres civilitzacions això ja no és producte només de l'entorn natural sinño de la capacitat de creació de la pròpia civilització.
Hi ha una zona obscura, en què sabem que es produeix el canvi, però encara hi ha discrepàncies sobre le punt exacte on es creua la línia divisòria. A tot el pròxim Orient. Al voltant del 5000 aC. Les poblacions agrícoles tenen els excedents agraris sobre els que es podria aixecar la civilització. Algunes d'elles han deixat testimonis d'unes pràctiques relligioses complexes i d'una elaborada ceràmica pintada. En algun moment, al voltant del 6000 aC, es construïen edificis de rajoles de fang cuit a Turquia, Çatal Hüyük, un jaciment gairebé tan antic com Jericó. Però normalemnt entenem per civilització alguna cosa més que rituals, art o la presència de certa tecnologia, i també alguna cosa més que una acumulació d'éssers humans al mateix lloc.
Sobre les primeres civilitzacions no és convenient fer generalitzacions. Totes manifesten un baix nivell tecnològic, tot i que si ho comparem amb els seus antecessors és extraordinàriament alt. La seva forma i el seu desenvolupament estaven molt més determinats pel seu entorn que els de la nostra pròpia civilització. Però de manera tímida havien començat a trencar les limitacions de la geografia. La topografia del món ja era gairebé com l'actual; els continents ja estaven en les formes que tenen ara i les barreres o canals de comunicació que proporcionaven serien constants, però hi havia una aptitud tecnològica creixent per a explotar-los. S'estaven aprenent a utilitar els vents i les corrents marítimes que orientaren les primeres navegacions. Això sugereix que molt aviat les possibilitats d'intercanvi van anar creixent.
És perfectament raonable dir que la ciutat ha proporcionat la massa crítica que produeix la civilització i ha fomentat la innovació millor que qualsevol entorn anterior. Dintre de la ciutat els excedents de riquesa produïts per l'agricultura van fer possible altres activitats que caracteritzen la vida civilitzada. Van servir per mantenir una classe sacerdotal que elabrà una complexa estructura religiosa, que va conduir a la construcció de grans edificis amb funcions diferents a les estrictament econòmiques i, també, que va prtar la literatura. D'aquesta manera es van assignar recursos molt més elevats que en èpoques anteriors a alguna cosa diferent del que suposa el consum immediat, i això portà a noves iniciatives i experiències. La cultura acumulada es va anar convertint, d'aquesta manera, en un instrument cada cop més efectiu per cambiar el món.
Hi ha un canvi que es fa evident de manera ràpida: a diferents parts del món, els éssers humans començaren a diferenciar-se entre ells cada vegada de manera més ràpida. L'arribada de la civilització inaugura una era de diferenciació cada cop més ràpida del vestuari, de l'arquitectura, de la tecnologia, del comportament, de les formes socials i del pensament. Tot i que les seves arrels ja estan en la prehistòria, que ja contempla éssers humans amb estils de vida diferents , diferents maneres d'existir, diferents mentalitats i tamé diferents característiques físiques. Amb les primeres civilitzacions això ja no és producte només de l'entorn natural sinño de la capacitat de creació de la pròpia civilització.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada