Entre el desè i el vuitè mil·lenni a.n.e. en alguns llocs del món comença a practicar-se l'agricultura i la ramaderia.
Des d'aquell moment, alguns d'aquests petits grups d'agricultors van anar creixent i s'enriquiren fins a modificar completament la seva forma de vida. Arribaren a edificar grans ciutats, amb temples i palaus espectaculars. També va anar desapareixent aquella primitiva igualtat i es començaren a donar grans diferències entre les persones, tant pel que fa al tipus de feina que feien, com a les condicions de vida o a la manera de pensar.
Aquests grans canvis reben el nom de revolució urbana, que no va tenir lloc al mateix temps i de la mateixa manera a tot arreu.
Les ciutats més antigues de les quals tenim coneixement es formaren en una zona que s'ha anomenat Creixent Fèrtil, per raó de la seva forma de mitja lluna. Es tracta d'una gran extensió semidesèrtica, en la qual la vida humana troba grans dificultats. Hi ha, però, oasis aïllats i, sobretot, rius amb unes valls d'una extraordinària fertilitat. Per exemple, Mesopotàmia (nom que significa terra entre rius) era una zona pantanosa, plena de joncs i palmeres, on abundaven els ocells i els peixos. Egipte, per altra banda, no era res més que l'estreta vall d'un riu, el Nil, que cada any inundava les terres de la seva riba i les enriquia amb el llim. Allí, enmig dels papirs, vivien hipopòtams, cocodrils, aus aquàtiques ... Aquestes terres devien semblar un paradís per als grups d'agricultors que vivien en els turons propers, ja que allí no hi havia altra cosa que desert.
Per a conrear aquestes terres, però, calia controlar l'aigua, dessecant pantans i construint preses, dics i canals. Amb això, a més a més d'impedir les inundacions, s'ampliava la quantitat de terra apta per al conreu. Tots aquests esforços compensaven, ja que en alguns llocs es podia arribar a aconseguir fins a sis collites l'any i obtenir cent vegades més gra del que s'havia sembrat. Aquesta mena d'agricultura basada en el control de l'aigua, s'anomena agricultura de reg.
L'agricultura de rec no pot dur-la a terme un pagés qualsevol, pel seu compte, sinó que cal la col·laboració de molta gent. El més probable és que els primers intents fossin obra de diversos poblats que s'ajuntaren per fer les construccions.
També feia falta tenir alguns coneixements, per tal de preveure amb exactitud el moment de les inundacions, planificar el repartiment d el'aigua, etc.
A l'interior d'aquestes comunitats, un petit grup aconseguia especialitzar-se en les tasques de control i planificació, fruit de l'acumulació de coneixements i experiència al llarg dels anys sobre el tema. Aquestes persones quedaven alliberades de la feina del camp i era el grup encarregat del graner, és a dir, d'acumular i distribuir els beneficis de la collita.
Des d'aquell moment, alguns d'aquests petits grups d'agricultors van anar creixent i s'enriquiren fins a modificar completament la seva forma de vida. Arribaren a edificar grans ciutats, amb temples i palaus espectaculars. També va anar desapareixent aquella primitiva igualtat i es començaren a donar grans diferències entre les persones, tant pel que fa al tipus de feina que feien, com a les condicions de vida o a la manera de pensar.
Aquests grans canvis reben el nom de revolució urbana, que no va tenir lloc al mateix temps i de la mateixa manera a tot arreu.
Les ciutats més antigues de les quals tenim coneixement es formaren en una zona que s'ha anomenat Creixent Fèrtil, per raó de la seva forma de mitja lluna. Es tracta d'una gran extensió semidesèrtica, en la qual la vida humana troba grans dificultats. Hi ha, però, oasis aïllats i, sobretot, rius amb unes valls d'una extraordinària fertilitat. Per exemple, Mesopotàmia (nom que significa terra entre rius) era una zona pantanosa, plena de joncs i palmeres, on abundaven els ocells i els peixos. Egipte, per altra banda, no era res més que l'estreta vall d'un riu, el Nil, que cada any inundava les terres de la seva riba i les enriquia amb el llim. Allí, enmig dels papirs, vivien hipopòtams, cocodrils, aus aquàtiques ... Aquestes terres devien semblar un paradís per als grups d'agricultors que vivien en els turons propers, ja que allí no hi havia altra cosa que desert.
Per a conrear aquestes terres, però, calia controlar l'aigua, dessecant pantans i construint preses, dics i canals. Amb això, a més a més d'impedir les inundacions, s'ampliava la quantitat de terra apta per al conreu. Tots aquests esforços compensaven, ja que en alguns llocs es podia arribar a aconseguir fins a sis collites l'any i obtenir cent vegades més gra del que s'havia sembrat. Aquesta mena d'agricultura basada en el control de l'aigua, s'anomena agricultura de reg.
L'agricultura de rec no pot dur-la a terme un pagés qualsevol, pel seu compte, sinó que cal la col·laboració de molta gent. El més probable és que els primers intents fossin obra de diversos poblats que s'ajuntaren per fer les construccions.
També feia falta tenir alguns coneixements, per tal de preveure amb exactitud el moment de les inundacions, planificar el repartiment d el'aigua, etc.
A l'interior d'aquestes comunitats, un petit grup aconseguia especialitzar-se en les tasques de control i planificació, fruit de l'acumulació de coneixements i experiència al llarg dels anys sobre el tema. Aquestes persones quedaven alliberades de la feina del camp i era el grup encarregat del graner, és a dir, d'acumular i distribuir els beneficis de la collita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada