Les relacions socials de
dependència sorgeixen i són l’efecte de la consolidació d’una
forma específica de desigualtat social: la de les classes socials i
els mecanismes que permeten a una imposar les seves condicions a
l’altra.
En les primeres societats
de classe el desenvolupament desigual del nivell tècnic revela que
la transferència de l’excedent s’estableix més per instàncies
polítiques que per instàncies econòmiques i la via de la seva
creació va ser articulada des de la disponibilitat de la força de
treball humana.
En aquestes primeres
societats de classe la consolidació dels mecanismes que permeteren
la disponibilitat directa (treball) o diferida (productes) de la
força de treball humà i que van conduir a l’especial
desenvolupament de l’èxit tècnic dels sectors assenyalats , lluny
de comportar un immediat progrés a la resta de sectors de la
producció de bens materials, va generar un bloqueig, que serà
especialment significatiu en els vinculats a la producció de bens
alimentaris. Fins i tot sembla que la pervivència i el
desenvolupament d’elles depengui de ser capaces de mantenir un baix
nivell en la producció ded bens alimentaris i d’instruments de
treball vinculats a ell.
Això s’explica per la
necessitat de les primeres classes dominants de garantir unes
relacions de producció on els productors directes continues sent
propietaris objectius dels principals mitjans de producció (terra
i/o ramats) i dels instruments de treball necessaris. Com no hi ha
uns mecanismes estables per mantenir una extorsió constant i
perllongada, això asseguraria la reproducció inerna de la pròpia
força de treball i proveiria, des ded la precarietat, una
dependència extraproductiva capaç de garantir una tributació
(productes o treball) incipient amb un mínim conflicte social.
La formació de la
societat classista inicial està doncs vinculada a la consolidació
dels primers mecanismes de control i disposició de la força de
treball humana i això en cap moment va estar determinat per l’atzar.
Les societats preclassistes (que no igualitàries) van patir el
bloqueig de la divisió tècnica del treball i el propi
desenvolupament tècnic (especialment el vinculat a la provisió de
béns alimentàris) amb la finalitat de garantir l’autonomia i la
independència dels individuus i obstaculitzar la creació
d’excedents alimentaris emmagatzemables. Això provocà una
precarietat econòmica socialment necessària. Però també creà uns
mecanismes que garantissin la solidaritat indispensable per compensar
la precarietat (formes comunals de propietat, relacions consaguínies
complexes ...). Així davant el bloqueig del desenvolupament tècnica
es genera un alt desenvolupament dels mecanismes de mobilització de
la força de treball humana. Això va fer necessari l’establiment
de mecanismes que generessin autoritat i sobreproducció, i en el
control corresponent van poder establir-se les bases de creació
d’excedents (béns o treball) amb capacitat de sustentar,
parcialmeent o totalment, la subsistència d’uns éssers gràcies
al treball d’uns altres. Només quan aquests primers desenvolupin
mecanismes suficients per imposar les seves condicions als segons i
determinar la quantitat d’excedent que s’apropien, invertnit-la
en bona part per augmentar la distància social entre ells per
aconseguir méspoder, estarem davant les dissimetries socials d’una
societat de classes.
