El govern de les ciutats romanes

Colònies i municipis s’organitzaven segons l’organització de Roma. La base del govern de la ciutat era una assemblea d’un centenar de persones anomenades decurions. Els decurions eren votats entre els ciutadans, i el càrrec era vitalici. Per poder ser escollit calia tenir una fortuna familiar.

    Aquest consell en nomenava dos d’ells que feien de cap de la ciutat durant un amy (duumviri). El càrrec es limitava a un any per evitar l’acumulació de poder. Els decurions elegien també els edils, que eren els encarregats de les obres públiques, del proveïment, dels mercats, i els qüestors, encarregats de les finances. Cada cinc anys els duumvirs feien el cens de la ciutat; apuntaven el nombre d’habitantys i els diners que tenien. –sobre aquesta base es marcaven els impostos.

    De fet el càrrec de decurió i, per tant, tots els càrrecs municipals només estaven a l’abast de la gent amb diners. La llei deia que només podien ser escollits els posseïdors d’una determinada fortuna i, per altra banda, calia fermolta propaganda per captar vots. El vot dels ciutadans s’aconseguia generalment embellint la ciutat, fent millores, festes o espectacles. Així les ciutats eren més maques que no com normalment ho haguéssin estat si només s’hagués comptat amb el diner dels impostos. Com que aquest tipus d’obra es feia per propaganda, s’han trobat moltes làpides que ens ho expliquen.

VISIRS d'Egipte

     

    Els reis de l’antic Egipte van tenir al seu costat poderosos ministres que soportaven tota la càrrega del govern. Els faraons comptaven amb la col·laboració de nombrosos funcionaris que s’enquadraven en una complexa jerarquia. En ella hi havia una figura que destacava per damunt de tots: el Visis. Aquest personatge ocupava el lloc més alt a l’escalafó del funcionariat, exercia un enorme poder i influència; en definitica, era el segon del país rere el Faraó.

    L’educació, la preparació i les capacitats  d’un Visir eren molt importants, ja que el Faraó li delegava immenses responsabilitats i variades tasques. D’això se’ls ha otorgat el títol de sabis a alguns d’aquests alts funcionaris. Molts d’ells eren membres de la família reial, però posteriorment van anar sent elegits pel Faraó entre els millors i més fidel funcionaris. Algunes vegades el càrrec va quedar em mns de poderoses famílies que el trasmetien hereditàriament durant vàries generacions.

   El Visir no era tan sols el conseller del rei, sino que duia a terme nombroses tasques a l’administració de l’Estat, des de la supervisió dels processos legals fins l’assignació de terres, recaptació d’impostos , les obres públiques o l’administració del tresor. En totes aquests funcions el Visir estava dotat d’una autoritat molt àmplia, el que li permetia dictar ordres sota la seva pròpia responsabilitat. El seu poder creixia si amés comptava amb familiars en d’ltres llocs d’influència, ja fos civil, relgiós o militar. També aquesta situació facilitiva que es veiessin implicats en casos de corrupció, o bé que es creguessin amb capacitat per perseguir les seves pròpies finalitats a esquenes del sobirà, amb el risc de concòrrer en alta traició.

   Hi ha nombrosos episodis de conspiracions de palau en les que hi participaren visirs. Però també exemples de visirs que es convertiren en Faraó. Els visirs tingueren un gran poder, però també podien veure’s abrumats per les funcions i per la responsabilitat que suposva