Els reis de l’antic Egipte van tenir al seu costat poderosos ministres que soportaven tota la càrrega del govern. Els faraons comptaven amb la col·laboració de nombrosos funcionaris que s’enquadraven en una complexa jerarquia. En ella hi havia una figura que destacava per damunt de tots: el Visis. Aquest personatge ocupava el lloc més alt a l’escalafó del funcionariat, exercia un enorme poder i influència; en definitica, era el segon del país rere el Faraó.
L’educació,
la preparació i les capacitats d’un
Visir eren molt importants, ja que el Faraó li delegava immenses
responsabilitats i variades tasques. D’això se’ls ha otorgat el títol de sabis
a alguns d’aquests alts funcionaris. Molts d’ells eren membres de la família
reial, però posteriorment van anar sent elegits pel Faraó entre els millors i
més fidel funcionaris. Algunes vegades el càrrec va quedar em mns de poderoses
famílies que el trasmetien hereditàriament durant vàries generacions.
El
Visir no era tan sols el conseller del rei, sino que duia a terme nombroses
tasques a l’administració de l’Estat, des de la supervisió dels processos
legals fins l’assignació de terres, recaptació d’impostos , les obres públiques
o l’administració del tresor. En totes aquests funcions el Visir estava dotat d’una
autoritat molt àmplia, el que li permetia dictar ordres sota la seva pròpia
responsabilitat. El seu poder creixia si amés comptava amb familiars en d’ltres
llocs d’influència, ja fos civil, relgiós o militar. També aquesta situació
facilitiva que es veiessin implicats en casos de corrupció, o bé que es
creguessin amb capacitat per perseguir les seves pròpies finalitats a esquenes
del sobirà, amb el risc de concòrrer en alta traició.
Hi
ha nombrosos episodis de conspiracions de palau en les que hi participaren
visirs. Però també exemples de visirs que es convertiren en Faraó. Els visirs
tingueren un gran poder, però també podien veure’s abrumats per les funcions i
per la responsabilitat que suposva
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada