LA ILÍADA. Cant XXIII

   

    Mentre els troians es planyen a Troia, els aqueus tornen a les naus. Els mirmídons s’acosten al cos de Pàtrocle dalt dels carros, com a senyal de respecte, i fan tres voltes al mort; al costat de l’heroi caigut, degollen bous, ovelles i cabres i molts porcs. Després de sopar, quan tots es retiren a dormir, Aquil·les se’n va a la riba del mar i gemega, amb tots els mirmídons, vora les ones que rompen contra la costa. Quan finalment s’adorm, se li presenta Pàtrocle en somnis; li diu que el seu buf no pot travessar el riu del món dels morts i que ronda per la casa de l’Hades; li demana que, quan mori, faci barrejar els ossos de tots dins una urna de d’or. Aquil·les intenta abraçar-lo, però la imatge s’esfuma.

  L’aurora troba els mirmídons plorant el cadàver. Aghamèmnon mana que porti llenya. Els aqueus van a talar roures a l’Ida i porten tots els troncs a la platja, al lloc on Aquil·les vol que s’erigeixi un túmul per a Pàtrocle i ell mateix. Els mirmídons fan un seguici amb carros per portar el cos de l’heroi, cobert de cabelleres tallades . Alcen una pira enorme, a dalt de tot hi posen el cadàver, hi sacrifiquen bestiar; Aquil·les, a més, l’un darrere l’altre, hi degolla els dotze nois troians capturats i encén la pira. Crida el Ponent i la Tramuntana a bufar per avivar les flames, i tota la nit vessa vi vora el foc i crida el nom de Pàtrocle. Les flames no s’apaguen fins l’alba. Fatigat, Aquil·les s’adorm a la vora de la pira, però els guerrers se li posen al voltant i es desperta. Recullen els ossos de Pàtrocle en l’urna d’or i li erigeixen un túmul.

  Aquil·les proposa uns jocs fúnebres per honorar l’amic caigut i porta regals per als guanyadors, com ara captives, trespeus, eugues, calderes, or i copes amb nanses. Se succeeixen les proves: la cursa de carros, el pugilat, la lluita, la cursa a peu, l’esgrima, el llançament de disc, el tir amb arc. L’última prova, el llançament de javelina, no s’arriba a fer, perquè Aquil·les reconeix d’entrada que Agamèmnon és qui en sap més i li dóna el premi, una caldera adornada.

 

 (Versió de Pau Sabaté)