Cadascú torna a la seva nau, disposat a descansar, però Aquil·les encara plora, pensant en Pàtrocle, i no pot dormir. Cada cop que veu l’aurora lliga Hèctor al carro i fa tres tombs al voltant del túmul de l’amic. Apol·lo, però, protegeix el cadàver perquè no es desfiguri; al dotzè dia es queixa als altres déus que no restitueixin el cos d’Hèctor a la seva família. Tetis, enviada per Zeus, demana a Aquil·les que el torni. L’heroi està disposat a fer-ho a canvi d’un rescat.
La missatgera Iris,
enviada per Zeus, ordena a Príam que porti regals a Aquil·les per recuperar el
cos. El rei demana protecció al sobirà dels déus; Zeus li envia un senyal
favorable, una àliga que vola per la dreta. Príam surt amb el carro, acompanyat
només de l’herald. Hermes, per ordre de Zeus, els protegeix; se’ls acosta sota
l’aparença d’un príncep jove, quan ja s’ha fet fosc. Es fa passar per un
mirmídon, súbdit d’Aquil·les; explica que el cos d’Hèctor és vora la nau del
seu senyor i els guia fins a la tenda, fent dormir els sentinelles perquè no
els vegin.
A la tenda, en una de
les escenes més commovedores de tota la Ilíada,
Príam agafa els genolls d’Aquil·les en senyal de súplica i besa les mans que
han mort els seus fills. Li demana que recordi el seu pare, que també és vell,
i que li restitueixi el cadàver d’Hèctor. Tots dos ploren: l’un pel fill mort,
l’altre pel seu pare vell i pel company caigut. Aquil·les ordena que retirin el
cos d’Hèctor i l’untin amb oli d’amagat de Príam, i ell mateix el carrega al
carro. Després convida el rei a sopar i li demana quants dies de treva vol per
retre honors fúnebres a Hèctor. Príam en vol onze, i al dotzè tornaran a
combatre. El rei i l’herald dormen al porxo, mentre Aquil·les dorm a dins, al
costat de la filla de Brises.
De nit, Príam i
l’herald es desperten i, temorosos dels aqueus, fugen del campament enemic amb
l’ajuda d’Hermes. Arriben a la ciutat amb el sol. Tots els homes i les dones de
Troia ploren Hèctor. Estiren al palau el seu cos intacte. Andròmaca ja veu
propera la caiguda de la ciutat i la mort del seu fill comú; Hècabe, la mare,
plora el seu fill més estimat; Helena lamenta la mort del seu cunyat preferit,
que sempre la defensava davant dels insults dels altres. Príam demana que
portin llenya. Al cap de deu dies, a trenc d’alba, posen el cos d’Hèctor damunt
la pira i hi calen foc. Crema tota la nit. Al matí l’apaguen, recullen els
ossos d’Hèctor en una urna i l’enterren. El poema de la ira d’Aquil·les acaba
amb els funerals del seu pitjor enemic, l’heroi que ens resulta més humà de
tots.
(Versió de Pau Sabaté)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada