Astrologia a Egipte

    

Els antics egipcis s’interessaren pel cel des dels inicis de la seva civilització; els sacerdots es dedicaren des de molt aviat a observa i estudiar el moviment dels astres a la bòveda celeste.  Aquest ineterés tenia una motivació pràctica, relacionada en particular amb el calendari, ja que els egipcis van adonar-se’n  que la crescuda anual del riu Nil era a començaments d’estiu, quan l’estel Sirius, la més brillant del cel nocturn, era visible per primera vegada abans de la sortida del Sol. D’aquesta manera l’aparició d’aquest estel va convertir-se en un indicador del començament del cicle agrari i de l’inici de l’any.

    Tot i que sembla que identificaren els planetes com a astres diferenciats de les estrelles, no sembla que prestessin massa atenció als seus moviments ni a les posicions. Això explica que durant molt temps no practiquessin l’astrologia, la “ciència” que considera que els astres tenen ifluència en la vida dels éssers humans, el destí dels quals pot predir-se. A l’Egipte faraònic , aquesta mena de prediccions es feien mitjançant altres mètodes d’endevinament, com ara la interpretació dels omnis i els oracles que trasmetien els déus en els seus santuaris.

    A diferència d’Egipte, a l’antiga Mesopotàmia l’observació dels planetes va portar a l’aparició dels sistemes de predicció astrològica. Els astròlegs començaren fent prediccions sobre la vida dels monarques i els assumptes d’estat, com ara les guerres, però des de finals del segle V ane ja es feien prediccions , els horòscops, sobre individus privats. Es basaven en la idea que la superposició de planetes, el Sol i la Lluna en el moment del naixement determinava el futur d’una persona. Per localitzarels planetes al cel, els astròlegs van fer servir com a referènia dotze constel·lacions que formaven una banda la llarg de la bòveda celeste sobre la que circulen el Sol, la Lluna i els planete. Així van nèixer els dotze signes del zodíac, amb pràcticament els mateixos noms que avui dia.

    Aquest saber astrològic va arribar a Egipte durant l’època baixa  (664-332 ane) i va consolidar-se durant els períodes ptolomèic (332-30 ane) i romà (30 ane 395 dne) Els egipcis van prendre de Mesopotàmia els signes del zodíac, traduïnt el nom a la seva llengua, tot i que van mantenir en gran part la iconografia mesopotàmica. Cal tenir en compte que a més dels dotze signes els egipcis coneixien una latra banda d’estrelles que formava un cercle complert al firmament: els anomenats decans. En total eren 36 estrelles , cadascuna de les quals ocupava deu graus (d’aquí el seu nom) del total de 360 de la bòveda celeste. Usats en època faraònica per a la mesura del temps nocturn, els decans s’incorporaren a la visió del cel tramesa pels mesopotàmics i s’agruparen de tres en tres sota els nous signes del zodíac.