Tenia una gran importància la recol·lecció en la dieta dels habitants dels castros, especialment de les glans. També està provat el consum de llegums i de cereals com el mill o l’espelta. També es consumia carn de vaca, de porc i de bestiar caprí, així com de peix i moluscs als assentaments propers al mar. La prepsrsció i el consum de menjar es feia habitual fora dels habitatges.
La majoria
d’objectes d’us quotidià es deuria fabricar amb fusta o fibres vegetals. Les
vaixelles de ceràmica son escasses i molt excepcionals, sempre de caràcter
exòtic. Els habiants dels castros treballaven el metall, la qual cosa no és
extranya en una zona amb una gran tradició de mines de metalls. Els materials
relacionats amb le coure i el bronze són molt comuns , amb una tècnica i uns
productes herència de la tradició prehostòrica. Més endavant van
incorporant noves peces destinades en la
seva gran part a l’adornament personal. La presència del ferro és molt escassa
ja que l’aconseguien per l’intercanvi i es treballava en la farga. Ja al segle
IV ane es comencen a dominar els procediments siderúrgics que van permetre el disposar de noves armes i
eines agràries. Tingueren especial destresa en la manipulació de metalls
preciosos i van incorporar la soldadura, el granulati la filigrana, aconseguint
una orfebreria molt genuina.
Les
troballes arqueològiques reflecteixen una societat de caràcter igualitari,
orientació camperola, on la quefatura i el cabdillatge degué ser més aviat de
caràcter honorífic. El paper de la dona s’adverteix en funcions transcendents
que garantien la cohesió del grup i la legítima transmissió del llinatge. Queda
reflectida en la singularitat de la seva vestimenta com a receptores de l’herència
familiar. Tenien una especial rellevància en les cerimònies.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada