Mentre els troians es planyen a Troia, els aqueus tornen a les naus. Els mirmídons s’acosten al cos de Pàtrocle dalt dels carros, com a senyal de respecte, i fan tres voltes al mort; al costat de l’heroi caigut, degollen bous, ovelles i cabres i molts porcs. Després de sopar, quan tots es retiren a dormir, Aquil·les se’n va a la riba del mar i gemega, amb tots els mirmídons, vora les ones que rompen contra la costa. Quan finalment s’adorm, se li presenta Pàtrocle en somnis; li diu que el seu buf no pot travessar el riu del món dels morts i que ronda per la casa de l’Hades; li demana que, quan mori, faci barrejar els ossos de tots dins una urna de d’or. Aquil·les intenta abraçar-lo, però la imatge s’esfuma.
L’aurora troba els
mirmídons plorant el cadàver. Aghamèmnon mana que porti llenya. Els aqueus van
a talar roures a l’Ida i porten tots els troncs a la platja, al lloc on
Aquil·les vol que s’erigeixi un túmul per a Pàtrocle i ell mateix. Els
mirmídons fan un seguici amb carros per portar el cos de l’heroi, cobert de
cabelleres tallades . Alcen una pira enorme, a dalt de tot hi posen el cadàver,
hi sacrifiquen bestiar; Aquil·les, a més, l’un darrere l’altre, hi degolla els
dotze nois troians capturats i encén la pira. Crida el Ponent i la Tramuntana a
bufar per avivar les flames, i tota la nit vessa vi vora el foc i crida el nom
de Pàtrocle. Les flames no s’apaguen fins l’alba. Fatigat, Aquil·les s’adorm a
la vora de la pira, però els guerrers se li posen al voltant i es desperta.
Recullen els ossos de Pàtrocle en l’urna d’or i li erigeixen un túmul.
Aquil·les proposa uns
jocs fúnebres per honorar l’amic caigut i porta regals per als guanyadors, com
ara captives, trespeus, eugues, calderes, or i copes amb nanses. Se succeeixen
les proves: la cursa de carros, el pugilat, la lluita, la cursa a peu,
l’esgrima, el llançament de disc, el tir amb arc. L’última prova, el llançament
de javelina, no s’arriba a fer, perquè Aquil·les reconeix d’entrada que
Agamèmnon és qui en sap més i li dóna el premi, una caldera adornada.
(Versió de Pau Sabaté)
