LA ILÍADA. Cant XXII

Els troians fugen i els aqueus s’acosten a la muralla. Hèctor es queda davant d’Ílion, sense entrar a la ciutat. Aquil·les, que es pensava que perseguia Agènor, s’adona que el déu Apol·lo l’ha encegat perquè els troians puguin refugiar-se a Troia, i se’n va de dret a la ciutat. Príam és el primer que el veu, de dalt de la muralla, i també veu el seu fill Hèctor aturat davnt de les portes, que li vol planta cara. Demana al fill que no s’hi enfronti; després la mare, Hècabe, li demana el mateix, però Hèctor no es deixa convèncer.

     Amb tot, l’heroi troià dubta. Li passa pel cap la idea d’acostar-se desarmat a Aquil·les i oferir-li Helena i totes les riqueses de Troia per posar fi a la guerra. Però no: preval la decisió de plantar-li cara. Quan Aquil·les se li acosta, Hèctor queda aterrit i arrenca a fugir. Fan tres tombs al voltant de Troia, Hèctor fugint, Aquil·les empaitant-lo. Zeus treu les balances de la mort, i el destí d’Hèctor pesa més. Atena sota l’aparença de Deífob, germà d’Hèctor, se li posa al davant i l’exhorta a aturar-se i resistir.

    Hèctor promet  Aquil·les que, si el venç, respectarà elseu cadàver i el tornarà al aqueus, i li demana que prometi el mateix. Aquil·les s’hi nega: no hi pot haver tractes entre enemics com ells. el grec li tira la llança, que Hèctor esquiva; Atena l’agafa i la torna a Aquil·les sense que el troià se n’adoni. I llavors Hèctor li tira ell la llança que atura l’escut. Quan en demana una altra a Deífob, veu que ja no el té a la vora i comprèn que els déus li volen la mort.

   Aquil·les li travessa el coll amb la llança i li diu que els gossos i els ocells devoraran el seu cadàver mentre que Pàtrocle tindrà un funeral amb tots els honors. Agonitzant, Hèctor li suplica que torni el seu cos als troians. Aquil·les s’hi nega; el troià li recorda que ell també caurà aviat, a mans de Paris i Apol·lo, i mor.

    Aquil·les el despullà de les armes. Tots els aqueus s’apleguen per foradar el cadàver d’Hèctor. Aquil·les el lliga al carro i l’arrossega per la pols. Els troians sangloten, la mare s’arrenca els cabells, el pare gemega i es rebolca pels fems. La dona d’Hèctor, Andròmaca, puja a la muralla i veu el marit arrossegat per terra; lamenta la sort del seu fill comú, Astíanax, un nom que vol dir “sobirà de la ciutat”: ara no podrà comptar amb el baluard que era son pare.

 

 (Versió de Pau Sabaté)