Neolització a Mesopotàmia

És a Mesopotàmia on s’han trobat els indicis més antics del pas de predador a productor de la humanitat. Això significa que aprengueren a dominar el medi, a domesticar la vida natural, a fer produir la natura en benefici propi en comptes d’acontentar-se en tan sols recollir els fruits del creixement espontani. Així va ser com es desenvolupà, d’una manera desconeguda fins aleshores, la utilització de les forces de la natura i dels elements, com l’aigua, el foc, el vent, i allà van ser conduïts a la sedentarització en lloc de portar una existència contínuament nòmada.

Aquesta aventura, que s’ha dut a termen en milers d’anys, configura el veritable intereés del món Mesopotàmic. Però les etapes d’aquesta formació s’han dut a terme abans del descobriment d el’escriptura, que per altra banda és un dels resultats del procés. L’evidència de les investigacions ens fa concloure que la història dels darrers tres mil anys de la civilització mesopotàmica no és res més que una llunyana conseqüència dels canvis que es van emprendre cinc mil anys abans.

Les conquestes assolides en àmbits tan diferents com l’alimentació, el desenvolupament regional, la tecnologia s’han dut a terme de manera concomitant i no es pot separar una línia directiu de les altres. L’evolució és una totalitat en què cada fet és, alternativament, conseqüència i causa.

La primera part del període està marcada per la transformació dels caçadors-recol·lectors en agricultors-ramaders. Entre els mil·lenis X i VIII, les persones establides en la zona que s’ha convenit a anomenar Creixent Fèrtil han transformat de manera fonamental la seva manera de viure. Un context bioclimàtic molt particular, lligat a la fi del darrer període glaciar, ha afavorit aquest canvi.