El
saqueig de Troia és recorda perquè va ser el darrer esdeveniment
del món micènic, i cap altre rei de Micenes va poder reclamar la
“Gran Soberania”. Els millors aedes canten sempre les darreres
històries, i Troi va ser la última. Al cap d'una generació el
destí de cadascuna de les ciutats no va ser precisament el mateix:
Micenes i Tirint van ser destruïdes per terratrèmols; Pilos pogués
ser saquejada per rebels locals; Messina va patir una despoblació a
gran escala, com molt ptobablement va passar a Locònia; l'Argòlia
va experimentar una nova afluència; van haver-hi migracions a
ultramar; no va produir-se un únic i gran enrunament, sinó una
decadència progressiva, la desintegració i debilitament de
poderoses autoritats que van assumir cada cop menys reconstruccions
(en alguns llocs va ser tot el contrari). Molts centres van ser
abandonats per sempre, i al seu voltant es va produir una constant
afluència de camperols de parla grega procedents de zones
perifèriques, que van anar a establir-se als camps abandonats. La
tradició recprda aquest procés migratori com l'arribada d'un nou
poble: “els doris”. En alguns llocs va prevaldre una forma de
vida micènica: Micenes va ser abandonada cap el 1100 aC. El
camperolat i els líders locals van mantenir-se encara, però una
complexitat seguida d'esdeveniments havia provocat la caiguda de la
desenvolupada civilització al palau de l'Edat e Bronze Tardana.
L'alfabetisme concevut per a dirigir aquest sistema era tan
especialitzat que el coneixement de l'escriptura va desaparèixer amb
la fi dels palaus i la mort o dispersió de l'escassa èlit
alfabetitzada: la seva societat ja no tenia cap necessitat de la
paraula escrita.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada