L'horta i el conreu intensiu a Mesopotàmia

Conjuntament amb el conreu extensiu dels cereals, les lleguminoses seques, els dàtils i el sèsam, que ocupaven la part principal de l'explotació, es reservava un petit sector destinat a l'hort on es produien llegums verdes i plantes aromàtiques. Aquest hort es trobava normalment unit als camps principals si el subminstrament d'aigua de la xarxa de regatge era regular, doncs tot i que aquestes plantes exigien una aportació total d'aigua menor que la dels grans camps, en canvi calia que fos més regular.

L'hort estava doncs situat perfectament en les proximitats d'un curs d'aigua, allà se'l proveïa d'un pou que li donava autonomia; també era possible utilitzar en els palmerars l'espai que quedava lliure entre les plantes per dur a terme aquests petits conreus, formats per cogombres, alls, cebes, mongeta tendra, faves, pèsols ..., destinats normalment a l'alimentació de la família; també podien vendre's a la ciutat, igual que els fruits que complertaven la producció de dàtils , com les figues, la poma o la magrana en el III mil·leni, i s'hi sumaren la pera, l'albercoc i el prèssec que s'ho troben a l'època.