La
tradició hebrea, concretament el relat bíblic i la situació que en
fa dels rius Tigris i Eufrates, situa el Jardí de l'Edén a
Mesopotàmia. Però aquesta localització és difícl de comprendre.
La idea luxuriosa implícitament associada a la del Jardí de l'Edén,
no sembla que tradueixi la realitat mesopotàmica; només al preu
d'un enorme treball humà es pogueren trasnformar les condicions
originals i la planura mesopotàmica arribà a esdevenir sinònim de
riquesa agrícola. Però en llengua acàdia, Edinu,
terme les afinitats del qual amb Edén semblen clares, designa
l'estepa, amb una visió molt negativa, com espai improductiu, lloc
de la vida salvatge i domini dels nòmades que apareixen freqüentment
com l'anticivilització.
No
és doncs pensant en la pròpia Mesopotàmia pel que els redactors
del Gènesi hi col·locaren allà el jardí de l'edén. Si ens basem
en un altre sentit, en el que Edén equival a delícia o plaer,
podríem estimar que ells tenien en ment la imatge de prosperitat i
de zones abundoses quant a recursos agraris, però costosament
logrades per la humanitat, com a contrast amb la duresa de l'entorn.
És comprensible que els habitants d'aquells indrets consideressin
els jardins o els horts com averitables paradisos a la terra. L'aigua
n'era un element sagrat
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada