Economia i demografia a l'helenisme

De mica en mica les distàncies econòmiques que encara separaven els ciutadans pobres dels esclaus van anar escurçant-se, confonent els uns i els altres en un proletariat miserable i anònim. Les xifres del cens de l’any 310 aC a Atenes donava: vint-i-un mil ciutadans, deu mil metecs, quatre-cents mil esclaus. Cent famílies venien a tenir uns cent divuit fills, només una família de cada vint tenia dos fills. Molt sovint el segon fill era “exposat” (quan no ho eren tots dos), és a dir: tret fora del pas de la porta perquè es morís de fred.

La crisi de natalitat era conseqüència de la crisi al camp, gairebé del tot despoblat. El camp. Com que no podia defensar-se, estava més subjecte a les devastacions durant les guerres. Els costos dels productes agrícoles havien esdevinguts antieconòmics, ara que els cereals arribaven d’Egipte a molt bon preu. La deforestació havia fet la resta, sobretot s l’Àtica, els turons de la qual semblaven un desert descarnat, segons Plató. Les mines de Laurion estaven abandonades, ara que la plata s’importava de la Península Ibèrica a preus més convenients; i les d’or de Tràcia estaven en mans de macedonis.

Els grecs aleshores vivien de l’artesania  i del comerç principalment. En depenien en tal extrem que molts estats, per sostreure-les dels capricis de la iniciativa privada, van nacionalitzar les indústries principals (tèxtil - Milet, salines - Priene, vaixelles – Rodes i Cnidos). Però el capítol principal de les entrades eren les remeses dels emigrants, la major part dels quals no eren pas pobres, encara que ho fossin quan se’n van anar, sinó uns propietaris de flotes i de bancs.

Aquests eren els conqueridors del nou món, obert a la seva iniciativa per l’exèrcit d’Alexandre. Els estats joves que es formaven havien d menester tècnics i només la vella Grècia els en podia procurar. Un modest agent de canvi, en arribar a Bizanci rebia l’encàrrec d’organitzar la banca de l’Estat. Un petit empresari marítim, només que tingués una mica de pràctica podia confiar-se el comandament d’una flota. Eren gent que guanyaven molt, robaven tant com guanyaven i es preparaven una vellesa tranquil·la  a la pàtria invertint-hi els estalvis en cases i edificis. La vida a les ciutats gregues, en aquestes circumstàncies, esdevenia cada dia més refinada.

Les dues indústries més florents eren la del vestir (masculí i femen) i la dels sabons. També absorvia molts recursos privats els llibres, perquè la llengua grega s’havia ara convertit també en la llengua oficial d’Egipte, Babilònia, Pèrsia... La producció es va començar a fer en sèrie, ocupant milers d’esclaus especialitzats. El papir importat d’Alexandria proporcionava un material excel·lent.