Mesopotàmia entra tard al procés de neolització. En un principi tan sols les zones que la voregen en queden afectades. En una primera etapa el desenvolupmanet crucial que té lloc entre els mil•lenis XII i X i que veu com els caçadors recol•lectors es trasnformen en agricultors-ramaders. És a dir com els predadors es fan productors , es va realitzar a la zona de turons que s’extén a la base de la cadena de Tauro i al llarg de la mar mediterrània. És en aquest sector (l’anomenada “zona nuclear”) on va expandir-se, en un medi favorable, un cereal silvestre que en un començament els humans van limitar-se a recollir. Aquí està el punt de partida del procés de neolització que comprén la sedentarització dels homes i, per tant, el naixement d’un hàbitat fix i d’una arquitectura i que portarà també a la protoagricultura i protoramaderia per culminar en el naixemement de l’agricultura i ramaderia.
El canvi a Mesopotàmia es situa entre l’any 6.000 i el 5.600. És en el transcurs d’aquest mil•leni quan l’agricultura i la ramaderia es van dominant i quan comença el veritable neolític. S’observa també com de la zona nuclear s’expandeixen les noves tècniques cap a territoris nous, i entre ells, a la vall de l’Èufrates. A partir d’aquí la conca mesopotàmica s’anirà ocupant progressivament des dels turons que l’envolten i encavat anirà descendint al llarg del curs dels rius.
Fins l’any 5.000 la zona només rep influències externes, però a partir d’ara s’observa un desenvolupament vigorós i una expansió de les seves formes materials cap a les regions de l’entorn. és el moment del desenvolupament agrícola i de l’adopció de tècniques de regatge, sense le quals el progrés de Mesopotàmia no podri comprendres. Els llogarrets són sempre el marc normal de la vida humana, però es van transformant en aglomeracions més importants amb etsructures àgils.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada