Vestuari i alimentació a la vora del Nil.

Exposar-se al sol sense res que cobreixi el cos és perjudicial. La roba que s'ha trobat intacta de l'època faraònica venen a ser túniques que encara a vui dia s'utilitzen a les zones rurals d'Egipte; sabem que els egipcis utilitzaven també altres peces de més abric confeccionades amb llana d'ovella, però són poques les teles d'questa mena que s'han conservat encara que les fibres de llana apareixen per tot arreu a les zones d'habitació i ens confirmen que a la vall del Nil calia abrigar-se en ocasions. Sobretot perquè l'absència de combustible feia que la cal·lefacció i les fogueres fossin escasses a les llars més enllà de la cuina, que generalment estava situada fora de les cases.

L'alimentació és una altra de les coses que no apareixen reflectides tal i com era en realitat a la decoració de les tombes. Solem veure al difunt davant una taula d'ofrenes ben assortida, plena d'aliments variats (pa, vi, cervesa, carn de bou, dolços, vegetals, aus, hortalisses) destinats a alimentar el seu ka o essència vital al Més Enllà. Però aquesta mena d'alimentació era un privilegi d'uns pocs; l'egipci s'alimentava diàriament de cervesa (una mena de farinetes sense contingut alcohòlic), pa i verdures. La majoria dels egipcis, exceptuant la classe alta i els treballadors del faraó que realitzaven tasques pesades, que rebien un suplement de proteïnes, la immensa majoria es trobava sempre a la vora de la inanició. La gent consumia proteïnes animals en certa quantitat en ocasió de celebracions especials, com ara les festivitats d'una divinitat, quan les ofrenes eren repartides entre el poble. Els grans ramats d'ovelles i vaques que pasturaven a la vall del Nil estaven destinats a les classes altes i als temples, on s'oferia. Darrers descobriments apunten el porc com una font de proteïnes pròpia de la calsse popular. Aquest animal voi mai apareix representat a les tombes, com si hagués una mena de tabú social cap ell i hagués estat indigne com a aliment de la classe alta. Tot i això els arqueòlegs troben restes de porc en els llocs d'habitatge que s'excaven, el que indica que el seu consum com a font de proteïnes no era pas excepcional.