Neolític pre-ceràmic

Les pràctiques agrícoles van permetre adaptar la producció d'aliments a les necessitats del grup. Gràcies a elles es va allunyar la inseguretat i la incertesa, ja no es depenia de la sort o l'atzar de la caça, que de vegades aportava gran nombre de proteïnes en forma de carn animal, però que en moltes ocasions deixava el grup en situació de simple supervivència gràcies al recol·lectat, Els grups de caçadors - recol · lectors no podien sostenir-se en cas d'un ràpid augment demogràfic, cosa que sí va permetre l'agricultura.

Regions com el Creixent Fèrtil, on es trobaven relativament poques espècies de plantes i animals, van estimular el desenvolupament de l'agricultura, els seus habitants es van dedicar a conrear unes espècies determinades i això va conduir a la manipulació i control de les mateixes. 

L'existència de cereals de varietats domèstiques indica també una millora del clima pel que fa a fases anteriors fa entre 12.000 i 10.000 anys.

L'hàbitat domèstic es centra en construccions circulars semiexcavades construïdes de manera generalitzada en tàpia. Les construccions de tipus monumental, com torres o muralles, constitueixen els primers treballs col · lectius, i mostren l'existència d'una organització comunitària de les activitats del poblat.

Els primers vegetals cultivats sembla que són cereals (blat, ordi), encara que cal tenir en compte que les llegums no produeixen restes que es troben en les excavacions, pel que és possible que fossin conreades a la mateixa època.

Per què es van extingir els Neanderthals?

Moltes són les hipòtesis que tracten d’explicar perquè els Neandertals van anar perdent un a un els seus territoris davant l’avenç de l’Homo Sapiens, quedant arraconats al sud de les penínsules ibèrica i itàlica fins a extingir-se finalment fa 25.000 anys. Quant al segle XIX es van identificar els primers fòssils de Neandertals, la resposta va semblar òbvia per als científics de l’època: els Neandertals presentaven una fisonomia primitiva, havien de ser unes bèsties que no gaudien de la nostra intel·ligència. Una interpretació basada en el prejudici. No obstant les proves empíriques recollides fins l’actualitat ens diuen ben bé el contrari: els Neandertals eren una espècia amb una intel·ligència i unes aptituds comparables a les nostres. Aleshores perquè van desaparèixer en favor dels Homo Sapiens?

La hipòtesi del conflicte armat per la supervivència de les dues espècies resulta fàcil d’imaginar però mai s’han trobat proves que ho demostrin. Ni caps tallats, ni ossos trencats... res. Una altra hipòtesis proposa que els Homo Sapiens van dur a Europa una infecció contra la cual ells estaven immunitzats però no els Neandertals, que haurien patit mortíferes epidèmies. És una hipòtesis plausible, perquè aquest fenòmen  s’ha produït en altres ocasions que han entrat en contacte poblacions humanes diferents (com quan els castellans van dur la verola a Amèrica), però tampoc s’ha pogut demostrar.

Altres explicacions identifiquen el canvi climàtic que es produí durant aquella època, al qual els Neandertals, procedents de terres fredes, no devien estar adaptats,com a causa del seu declivi. I d’altres argumenten que Homo Sapiens seria una espècie més fèrtil, amb més descendència, que tindria aviat una població més gran, capaç d’expropiar els Neandertals dels territoris amb més recursos.

Enmig de totes aquestes propostes, existeix també la que diu que els Neandertals no van desaparèixer pas, sinó que continuen vivint entre nosaltres, fruit de l’encreuament amb Homo Sapiens. Les proves genètiques realizades amb ADN antic de Neandertal, però, no han recolzat de moment aquesta hipòtesi.

La teoria ara per ara més acceptada justifica la prevalença d’Homo Sapines per un fet tecnològic que va suposar una autèntica revolució industrial.

El desenvolupament d’una nova tecnologia per fabricar armes i eines va convertir Homo Sapiens en una espècie molt pròspera, que va explotar els recursos de manera molt intensiva i va crèixer enormement en detriment dels Neandertals, que quedarien privats dels seus mitjans de subsistència tradicionals. Aquesta hipòtesi, com les anteriors, encara resta per ser demostrada.