Segons el mite, el Nil comença la seva crescuda alimentat per les llàgrimes que Isis vessa i aboca pel seu espós Osiris assassinat.
Està molt estesa la falsa idea que la vida a la riba del Nil en època faraònica era semblant a la del paradís, on els camperols feliços s’ocupaven cada dia de la seva tasca en uns camps irrigats per immenses obres hidràuliques, la producció dels quals permetia alimentar a tot el país i generava els recursos suficients perquè als faraons poguessin construir les seves altes piràmides i els temples grandiosos. Tot això per la màgica i regular crescuda del Nil en un clima calurós, però gairebé ideal, tal i com mostren les escenes que decoren les tombes de faraons i nobles que s’han conservat. Per desgràcia aquestes escenes són recreacions idíl•liques d’un món perfecte, sorgides del pensament dels antics egipcis i destinades a acompanyar el difunt al Més Enllà perquè la seva vida d’ultratomba fos el més perfecte possible. En realitat la vida a la vora del Nil no va ser de cap manera senzilla, si més no per qui no formava part de la classe alta.
La crescuda del Nil no era, ni de bon tros, la força benefactora i pacífica que podríem pensar. És innegable que el Nil i les seves aigües foren els responsables que la civilització faraònica existís i properés; però desgraciadament també és veritat que les seves crescudes eren bastant irregulars i, per tant, molt perilloses. El risc de la inundació noprocedia de la força de les aigües, sempre manses, sinó de l’alçada que tinguessin. El sistema de conreu utilitzava en el seu profit les característiques de la crescuda, que a l’anar disminuïnt anava deixant petits dics naturals de fang paral•lels al curs del riu, els quals eren reforçats, ampliats i complertats pels camperols amb uns altres perpendiculats a aquests. Així es creaven estanys de diferent tamany que s’omplien automàticament amb la crescuda i retenien l’aigua durant vàries setmanes, empapant el terrreny, desanilitzant-lo, netejant-lo i fertilitzant-lo amb el nou llim.
Però el sistema tenia els seus problemes. El principal era que si la inundació era molt escassa, molts camps es quedaven sense irrugar, i això suposava una menor producció d’aliments, la qual cosa es traduïa en fam; si era massa alta, els dics quedaven esborrats i els camps es negaven, la qual cosa acabava també en fam , i a això s’hi afegia la destrucció per l’aigua de moltes cases, construïdes d’adob.
I és que la climatologia egípcia no era tan ideal com mostren les tombes, on tothom està representat despullat o amb poc vestit, si són treballadors, o amb una faldilleta i una túnica lleugera i plisada si són nobles. A Egipte, a l’hivern durant el matí i a la nit pot arribar a fer molt fred.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada